Fenòmens migratoris: causes, rutes i impacte a Catalunya i Espanya

Geografia5,07 KB

Fenòmens migratoris

Les migracions avui

Els corrents migratoris actuals afecten tots els països del planeta, ja siguin emissors o receptors de població.

Un dels fenòmens que facilita les migracions és la globalització (transports, mitjans de comunicació, conflictes, etc.).

Tipus d'emigrants

Segons la formació:

  • Qualificats: Persones amb estudis superiors que es veuen amb la necessitat d'emigrar per la manca d'oportunitats segons la seva formació.
  • No qualificats: Persones amb un baix nivell de formació que, en arribar al país receptor, només poden fer feines poc qualificades.

Segons la situació laboral o política:

  • Legalitzats: Estan en una situació legalitzada, amb permís de treball o residència.
  • Indocumentats (sense papers): És la majoritària, difícil de controlar i, un cop al país receptor, estan en situació irregular.
  • Refugiats: Persones que han obtingut l'asil en el país receptor a causa d'una situació complicada en el seu país d'origen.

Segons l'àmbit de desplaçament:

  • Nacionals o interiors: Quan es fa un canvi de residència dins d'un mateix país o dins d'un espai de lliure circulació de persones.
  • Internacionals o exteriors: Les persones que han de travessar fronteres per anar a viure/treballar en un altre país.

Causes dels desplaçaments

El 1965 hi havia 75 milions d'emigrants, el 2010, 214 milions.

Factors d'expulsió:

  • Econòmics
  • Polítics
  • Mediambientals
  • Socioculturals

Factors d'atracció:

  • Oportunitats laborals
  • Alt nivell de vida
  • Generalització de l'estil de vida occidental
  • Llengua

Les rutes de les migracions

  • Sud a Nord: Àfrica a Europa o d'Amèrica Llatina cap als Estats Units. Regions en vies de desenvolupament cap a regions desenvolupades. Mà d'obra poc qualificada i mal pagada. Immigració de persones sense papers.
  • Est a Oest: Est d'Europa o antics països de l'URSS cap a Europa. Sobretot a partir de l'entrada d'aquests països a la UE. Persones qualificades.
  • Sud d'Àsia cap al Pròxim Orient: Mà d'obra poc qualificada que es dedica a la construcció.
  • Entre països desenvolupats: Formació, qüestions professionals, personal qualificat, jubilats.
  • De l'antiga colònia cap a la metròpoli: Mostra la influència econòmica i cultural que encara té la metròpoli (neocolonialisme).

Països emissors: Xina, Índia, Pakistan, Filipines, sud-est asiàtic, Amèrica Llatina, Magrib i Àfrica subsahariana.

Països receptors: Amèrica del Nord, Europa occidental, països del Golf, Austràlia i Japó.

Conseqüències de les migracions:

  • Econòmiques: Font d'ingressos pels països d'origen. Mà d'obra jove i que molts cops es dedica a feines mal pagades. Impostos. Contribueixen a pagar les pensions.
  • Socials: Persones amb alta qualificació que milloren el país receptor. Augmenta la natalitat i frena l'envelliment de la població dels països desenvolupats.
  • Culturals: Incentiva la diversitat cultural.

Les migracions a Catalunya i a Espanya

Històricament, Espanya ha estat un país emissor d'immigrants, fins a l'última dècada dels 90 i fins a l'esclat de la crisi.

A finals del segle XIX i inici del segle XX, molts espanyols anaven cap a l'Amèrica Llatina.

A partir de la dècada dels 60, l'emigració espanyola es va dirigir cap als països més industrialitzats d'Europa.

Les emigracions interiors a Espanya van començar amb la industrialització, a finals del segle XIX. Èxode rural. Destinació: Catalunya i el País Basc.

A partir de la dècada dels 60, l'emigració va començar a ser massiva. Destinació: Barcelona, València, País Basc i Madrid.

Entre 2000 i 2001 augmenta un 48,4%. Entre 2001 i 2005 es va triplicar. A partir del 2005 el ritme s'atura i actualment Espanya està perdent població.

A finals dels 90 i inici del 2000, Espanya va patir un gran creixement econòmic, en què hi havia una gran oferta de mà d'obra poc qualificada.

  • Immigració econòmica i laboral: Cerca d'unes millors oportunitats laborals i de millora de qualitat de vida. Regions en vies de desenvolupament.
  • Immigració de tipus residencial: Jubilats, sobretot a la costa.
  • Immigració d'alt nivell professional i estudiants: Persones de països desenvolupats i que estan aquí de forma temporal.

A Catalunya hi ha hagut més immigració que a Espanya. La majoria s'ha concentrat a l'àrea metropolitana de Barcelona. Però, com en el cas d'Espanya, a causa de la crisi, el flux migratori s'ha reduït fins a ser negatiu.

Descarregar

PDF Word HTML