Ferrocarril, Mercat Interior i Hisenda a Espanya al Segle XIX
Ferrocarril i Mercat
Construcció del Ferrocarril
La xarxa ferroviària va començar a desenvolupar-se a partir de la Llei General de Ferrocarrils de 1855. La seva estructura era radial, amb centre a Madrid, la qual cosa va dificultar les comunicacions entre les zones més industrials i dinàmiques del país.
- Amplada de via: Va generar dificultats per a l'intercanvi amb la resta d'Europa, agreujades per la necessitat de locomotores més potents a causa de l'orografia.
- Efectes positius: Va afavorir el trasllat de persones i mercaderies, impulsant l'economia espanyola.
- Finançament i materials: La construcció va dependre de companyies constructores estrangeres i de la importació de materials amb franquícia aranzelària. Això va suposar una pèrdua d'oportunitat per incentivar la demanda pròpia dels sectors siderúrgic i de maquinària nacionals.
Mercat Interior
La construcció d'un mercat nacional es va veure afavorida per la legislació de lliure mercat:
- Supressió d'impostos de pas.
- Eliminació de taxes i impostos indirectes sobre el comerç.
La creació del sistema de transports, especialment el ferrocarril, va augmentar el comerç interior, permetent el trasllat de mercaderies entre centres productors i consumidors de manera ràpida i a costos raonables.
Comerç Exterior
Durant el segon terç del segle XIX (2n.sXIX), es va produir un creixement i expansió del comerç internacional.
Exportacions i Importacions
- Exportacions principals: Vi i oli, juntament amb minerals.
- Importacions principals: Cotó en floca i carbó.
La pèrdua de les colònies americanes va incidir en la substitució dels mercats, centrant-se en França (FR) i Gran Bretanya (GB). La venda de productes catalans (vi i aiguardent) a les Antilles va ajudar a finançar la compra de cotó als EUA i carbó gal·lès.
Recurs al Proteccionisme
Es va recórrer al proteccionisme com a mesura per a la protecció de la indústria espanyola davant la competència exterior.
Hisenda i Deute Públic
Reforma Fiscal Liberal de 1845
La reforma fiscal de 1845 va intentar eliminar les exaccions fiscals dels privilegiats per augmentar la recaptació, buscant la igualtat impositiva. No obstant això, va ser un fracàs en l'augment de la recaptació, ja que no va incloure les rendes personals (treball i capital), que eren una part fonamental dels ingressos de les hisendes públiques europees.
Dèficit i Endeutament Continu
El dèficit continu de l'hisenda pública es va finançar mitjançant:
- Crèdit exterior.
- Concessions a grups estrangers (especialment concessions mineres).
- Emissió constant de deute públic.
Això va provocar una espiral deutora que va portar a la declaració de fallida de l'Estat en diverses ocasions (per impossibilitat de pagar interessos i amortitzacions). Aquest increment del problema financer va comportar la negociació de préstecs internacionals en condicions cada cop pitjors, reflectint la escassa confiança en la solvència de l'hisenda espanyola.
Sistema Financer
La necessitat de capitals per al desenvolupament econòmic va impulsar la renovació del sistema bancari espanyol, materialitzada en la Llei de Bancs de 1856. A més, es van constituir les borses de Barcelona i de Madrid. Finalment, l'any 1868 es va crear una nova moneda oficial: la pesseta.