Els Fets de Maig de 1937: La Guerra Civil dins la Guerra Civil
Context Històric
L'enfrontament entre les forces republicanes va augmentar durant la Guerra Civil Espanyola. Dos sectors principals s'oposaven:
- Republicans, Comunistes i part dels Socialistes: A favor de posar ordre, formar un exèrcit potent i controlar les col·lectivitzacions.
- Anarquistes i POUM: En contra d'integrar les milícies en l'exèrcit regular i a favor de les col·lectivitzacions.
Els Fets de Maig a Barcelona
Del 3 al 8 de maig de 1937, a Barcelona, les forces de la Generalitat van desallotjar els anarquistes que havien ocupat l'edifici de Telefònica. Aquest fet va provocar un enfrontament armat entre militants de la CNT i el POUM amb els del PSUC, ERC i UGT (que donaven suport a la Generalitat). Com a conseqüència, hi va haver la intervenció de les Guàrdies d'Assalt, més de 200 morts, la dimissió del govern de Largo Caballero i la pèrdua d'influència de la CNT i el POUM.
Problemes del Bàndol Republicà
Aquests fets van evidenciar les tensions internes del bàndol republicà:
- Tensions entre les forces antifeixistes: Discrepàncies sobre la direcció política i militar de la guerra.
- Diferències entre el govern republicà i l'autonòmic: Reticències del govern central sobre la capacitat de la Generalitat de governar i dirigir la guerra.
El Govern de Largo Caballero i la Militarització de les Milícies
El govern de Largo Caballero (PSOE) va intentar agrupar les forces republicanes. Alguns anarquistes, com Federica Montseny (Ministra de Sanitat) i Juan García Oliver (Ministre de Justícia), van participar en el govern, fet que va generar controvèrsia dins de la CNT. L'objectiu era enfortir el poder del govern i controlar la situació, similar al bàndol feixista. Es va impulsar la militarització de les milícies per crear un exèrcit unificat, l'Exèrcit Popular.
La Situació a Catalunya
A Catalunya, Lluís Companys governava amb l'ajuda de Josep Tarradellas i la integració d'ERC, CNT, POUM i PSUC. La CCMA va desaparèixer. Es buscava un poder comú, però l'intent va fracassar. Les diferències entre els republicans es van manifestar amb força, especialment durant els fets de maig a Barcelona.
Conseqüències dels Fets de Maig
- Dimissió del govern de Largo Caballero.
- Menor influència de la CNT i el POUM (que finalment es va dissoldre).
- Augment del poder del PCE i el PSUC, degut al suport de la URSS al bàndol republicà.
- Desmoralització i descrèdit del bàndol republicà.
- Trasllat del govern republicà a Barcelona des de València.
- Homogeneïtzació del govern de la Generalitat amb el govern republicà.
- Pèrdua de control de l'ordre públic per part de la Generalitat.
El Govern de Negrín (maig 1937 - març 1939)
Després de la dimissió de Largo Caballero, el president de la República, Manuel Azaña, va encarregar la formació d'un nou govern al socialista Juan Negrín. El POUM va ser declarat il·legal per la seva ideologia trotskista.