Feudalisme i Poesia Trobadoresca: Edat Mitjana
El Feudalisme i la societat medieval
L'Edat Mitjana és un període històric que comprèn des de la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, fins a la conquesta turca de Constantinoble el 1453, i que es sol dividir tradicionalment en 2 etapes: l'Alta Edat Mitjana i la Baixa Edat Mitjana.
El feudalisme va ser el sistema d'organització social, política i econòmica que caracteritza l'Edat Mitjana. Es basava en una economia agrària i en la divisió de la societat en estaments, lligats pel contracte de vassallatge (el vassall prometia al senyor fidelitat i serveis a canvi d'obtenir protecció per part d'ell).
Els 3 estaments bàsics eren:
- La noblesa
- El clergat
- El poble
La Poesia Trobadoresca
La línia trobadoresca va tenir el seu origen a les corts occitanes del segle XII. Aquesta va ser la primera mostra de poesia culta expressada en una llengua romànica, l'occità.
La poesia occitana es va iniciar amb la protecció dels trobadors. La separació lingüística entre poesia i prosa va ser un dels trets que va caracteritzar la literatura medieval catalana: mentre la prosa s'escrivia en llengua catalana, la poesia de caràcter culte utilitzava l'occità.
La poesia trobadoresca, com tota la lírica, representa un to emotiu, afectiu i sentimental. Els trobadors eren els autors de les composicions escrites en occità. Els poetes versificaven en llatí poemes destinats a la lectura individual, però els trobadors componien en llengua vulgar cançons profanes que s'interpretaven davant d'un públic cortès. Els trobadors escrivien poemes perquè fossin cantats.
La informació sobre els trobadors ens ha arribat a través de les vides i les razos:
- La vida era un text inclòs en els cançoners que recollia dades sobre la biografia i la personalitat del trobador, que servia com a introducció a les seves composicions.
- La razo era un escrit que comentava les motivacions i circumstàncies d'una persona en concret.
Els joglars eren persones que es dedicaven a entretenir i divertir a tota mena de gent; alguns joglars eren èpics ja que interpretaven cançons de gesta.
Gèneres poètics
Dins de la poesia trobadoresca trobem diversos gèneres:
- Cançó: Gènere per excel·lència i vehicle més important de la poesia amorosa. Té melodia pròpia i generalment tenia de cinc a set cobles més una tornada, on apareixia el senyal, que es referia a la dama.
- Sirventès: Vehicle de l'atac, polèmica literària o el discurs moralitzador. Segons el tema, es classificava com a sirventès moral, personal, polític o literari.
- Plany: Gènere pel qual el trobador es lamentava per la mort d'un personatge important, generalment del seu senyor.
- Alba: Poema amorós que expressava l'uig dels amants que havien de separar-se després de passar la nit junts.
- Pastorel·la: Descrivia la trobada i el diàleg en ple camp entre una pastora i un cavaller que intentava seduir-la.
- Tençó: Debats entre trobadors sobre temes literaris.
L'amor cortès (Fin d'amors)
En l'amor cortès, la dama era el senyor i se l'anomenava donna; normalment era una dona casada. El trobador era l'home, i l'amor es convertia en servei.
Les pautes de comportament de la cort eren la lleialtat, la generositat, l'educació i el refinament, dividides en 4 etapes:
- Tímid
- Enamorat
- Tolerat
- Amant
Estils poètics: Trobar lleu i Trobar clus
El Trobar lleu
Es caracteritzava per la versificació senzilla, l'absència de recursos estètics complicats i la facilitat de comprensió.
El Trobar clus
Es caracteritzava per la complicació, la singularitat i la dificultat de comprensió.