Figures de Pensament: Guia Completa i Exemples

Llengua i literatura2,98 KB

Figures de Pensament

Apòstrofe
Interpel·lació d'algú, sovint el mateix lector. Abril, no et torbis! Pren volada (J. Carner).
Epítet
Adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa expressada pel substantiu.
Eufemisme
Substitució d’un mot o d’una expressió considerada poc delicada, desplaent o indecorosa per una altra pretesament més suau o ennoblidora: traspàs, invident, donar a llum...
El·lipsi
Una o més paraules se sobreentenen en el text.
Hipèrbole
Expressió que, literalment, resulta exagerada i deforma la realitat. Aleshores, sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper (J. M. de Sagarra).
Lítote
Negar el contrari del que es desitja afirmar: no hi estic d’acord, en lloc de hi estic en contra. Més generalment, figura que consisteix a no expressar tot allò que es vol donar a entendre, per bé que es comprengui plenament la intenció de l'autor. Si parlava del discurset del Sr. Cambó, era gairebé segur que es tractava d’un discursàs ple de transcendència (J. Pla).
Pregunta retòrica
No espera contestació. Manté l'atenció del receptor.
Paradoxa
Unió d'idees aparentment irreconciliables en una frase. S'afirma una cosa que sembla absurda d'acord amb les creences generals o amb el propi enunciat lingüístic. Els països pobres són molt rics.
Antítesi
Contraposició d’una frase, sintagma o paraula amb una altra de sentit oposat. M’exalta el nou i m’enamora el vell (J. V. Foix).
Ironia
Negació tàcita del que es diu literalment, de forma que gràcies al context o a l'entonació es fa entendre el contrari del que semblen expressar les paraules. Amb aquesta cara de babau que fa mirant el conferenciant, de segur que entén perfectament el que explica.
Oxímoron
Contradicció en el significat de dues paraules, generalment un nom i un adjectiu, relacionades en el text per contigüitat, per rima o per paral·lelisme. Aquesta obscura claredat que cau de les estrelles (Corneille).
Perífrasi
Circumlocució usada per evitar un mot. Expressar una realitat amb més paraules de les necessàries. Van dinar a la capital dels calçots (Valls).
Personificació o prosopopeia
Atribució de característiques animals a un ésser inanimat o d'accions pròpies de les persones a qualsevol ésser no humà. Sospira amb homes i arbres la campana (J. Verdaguer).
Redundància
Paraules supèrflues que s'afegeixen a d'altres, més útils, ja utilitzades per expressar una idea.

Descarregar

PDF Word HTML