Figures Retòriques i Avantguarda Catalana: Salvat-Papasseit i J.V. Foix

Figures Retòriques Essencials

Metàfora:

Consisteix a utilitzar una paraula en lloc d'una altra amb la qual comparteix un significat semblant.

Comparació:

És la presentació d'un fet real com idèntic a un altre.

Metonímia:

Designa una cosa per una altra, basant-se en una relació de contigüitat.

Personificació:

Consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers animals, coses o conceptes.

Al·literació:

És la repetició d'un mateix so.

Paronomàsia:

És un joc de paraules amb dos mots que només es distingeixen en algun fonema.

Anàfora:

Consisteix en la repetició d'una o diverses paraules a l'inici dels versos o de les oracions.

Hipèrbaton:

Consisteix en la inversió de l'ordre habitual de la frase.

Asíndeton:

És la supressió de conjuncions com a lligams entre oracions.

Polisíndeton:

Consisteix en la presència repetida i innecessària de conjuncions.

Epítet:

És l'adjectiu que subratlla una qualitat inherent al substantiu que qualifica.

Avantguardisme: Orígens i Característiques Clau

Es va iniciar el 1909 amb la publicació del Manifest futurista, de l'escriptor Marinetti, i es va acabar el 1940 amb la invasió nazi. A Catalunya, el seu desenvolupament va estar marcat per la instauració de Primo de Rivera (1923), la crisi econòmica dels Estats Units i la Primera Guerra Mundial.

Propugnava un vitalisme basat en la destrucció de l'harmonia, la irracionalitat, el somni, la follia, la transgressió i l'admiració per l'evolució dels elements de la societat industrial.

Els principals moviments d'avantguarda foren:

• Futurisme
• Surrealisme
• Cubisme
• Dadaisme

Joan Salvat-Papasseit: Poeta Clau de l'Avantguarda Catalana

Va néixer a Barcelona el 1884 i és considerat la figura més notable de l'avantguardisme català. La classe social a la qual pertanyia el va vincular fàcilment a la pràctica avantguardista. Fill d'una família molt humil, va quedar orfe de pare als set anys i va haver d'anar a viure a l'Asil Naval Espanyol fins als dotze anys, ja que la seva mare no disposava de recursos suficients per mantenir-lo.

Va col·laborar en periòdics de caire socialista, anarquista i nacionalista. Va fundar la revista Un Enemic del Poble, on va reflectir la seva visió de l'art, la religió, la cultura, les lluites de classe i el catalanisme.

Va morir el 1924 a causa d'una tuberculosi.

L’obra de Salvat-Papasseit va anar de les formes més avantguardistes, en els seus primers dos llibres, Poemes en ondes hertzianes i L’irradiador del port i les gavines, a una poesia més personal, nostàlgica i patriòtica en Les conspiracions i La gesta dels estels. Malgrat aquesta trajectòria, la seva obra és força unitària, ja que vida i obra sovint s'interfereixen.

El seu llibre més reconegut va ser El poema de la rosa als llavis.

Josep Vicenç Foix i Mas: Poeta i Intel·lectual Català

Va néixer a Sarrià el 1893 i hi va morir el 1987. Tot i haver iniciat estudis de Dret, els va abandonar per dedicar-se al negoci familiar, la pastisseria, i així poder fer allò que més el complaïa: la literatura. De ben jove es va interessar pels moviments artístics d'avantguarda francesos i italians, fet que el va portar a presentar les primeres exposicions de Miró i Dalí a Barcelona. Compromès amb la política del país, va ser membre fundador d'Acció Catalana. Va participar en diverses publicacions, entre les quals destaquen: La Revista, Trossos, Monitor, La Publicitat, L’Amic de les Arts, Revista de Poesia i Quaderns de Poesia.