Figures retòriques en català: definicions i exemples clau

Figures retòriques i recursos estilístics

Símil

Símil: comparació o imatge. Presentació d’un fet real com a idèntic a un altre, en base d’una semblança real o imaginària, per tal de fer més comprensible el primer. Bullirà el mar com la cassola al forn, A. March.

Metonímia

Metonímia: quan es designa una cosa amb el nom d’una altra.

Sinècdoque

Sinècdoque: supressió d’un mot per un vocable de caire més general. Respecten els cabells blancs (la vellesa).

Sinestèsia

Sinestèsia: relació de dos sentits. Se’ns va morint la llum, que era color / de mel, i ara és color d’olor de poma, G. Ferrater.

Símbol

Símbol: representació d’un concepte per un altre que el recorda per analogia. Dins la meva ànima en pau sóc el náufrag que en l’illa profunda... (exili) C. Riba.

Epítet

Epítet: adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa expressada pel substantiu.

El·lipsi

El·lipsi: una o més paraules es sobreentenen en el text.

Hipèrbole

Hipèrbole: exageració.

Pregunta retòrica

Pregunta retòrica: no espera contestació. Manté l’atenció del receptor.

Paradoxa

Paradoxa: unió d’idees contràries. Els països pobres són molt rics.

Antítesi

Antítesi: contraposiçó d’una frase, sintagma o paraula amb una altra de sentit oposat. M’exalta el nou i m’enamora el vell, J. V. Foix.

Oxímoron

Oxímoron: contradicció en el significat de dues paraules, generalment un nom i un adjectiu, relacionades. Aquesta obscura claredat que cau de les estrelles. Corneille.

Personificació o prosopopeia

Personificació o prosopopeia: atribució de característiques humanes o animals a un ésser inanimat. Sospira amb homes i arbres la campana.

Anàfora

Anàfora: repetició d’una o diverses paraules al començament d’una sèrie d’oracions.

Anadiplosi

Anadiplosi: repetició de l’últim tros d’un grup sintàctic o vers, al començament del següent.

Hipèrbaton

Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o bé de les frases.

Asíndeton / polisíndeton

Asíndeton / polisíndeton: absència o excés de conjuncions.

Encavalcament

Encavalcament: és el trencament sintàctic d’una oració quan el vers s’acaba i aquesta ha de continuar en el següent.

Paral·lelisme

Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura sintàctica en frases seguides.

Quiasme

Quiasme: disposar de manera encreuada els elements sintàctics de dos versos contigus. Quina grua el meu estel, / quin estel la meva grua.