Figures retoriques de patria de aribau
LA PATRIA
Aquesta oda va ser escrita per Bonaventura Carles Aribau (Barcelona 1798-18629). Quan traballava aMadrid la Va publicar a la revista El Vapor el 1833 i es convertí en el símbols d’arrencada del moviment conegut després per La Reinaxenca, per dos motius: l’exaltació romántica del paisatge i per ser el Primer poema culte publicat segons els nous gustos romàntics. El poema té dos Temes: un de general, l’evocació de la patria, i un d’especial, l’elogi de Gaspar de Remisa (el seu Patró)
En aquest Poema apareixen tant elements Romàntic
com de la Renaixença. Es considera el Símbol de l’inici de la Renaixença, perquè és la primera composició que recupera I determina una consciència diferencial catalana, vers el fort centralisme Espanyol.
La Pàtria presenta dues finalitats: una de general, Elogiar la pàtria i l’elogi de Gaspar Remisa. Mitjançant la primera intenció, Aribau vol agradar el seu Patró, el qual lloa a la darrera octava del poema.
METRICA Y RIMA
Mètricament parlant, el poema té 6 octaves reials, de 8 versos Alexandrins (12 síl.Labes) amb cesura 6+6 i amb els dos hemistiquis masculins . La rima és consonant, masculina i femenina. I l'estructura és ABBA ACCA- DEED DFFD - GHHG GIIG - JKKJ JLLJ - MBBM MNNM - OPPO OQQO, una estructura creuada, Que manté la mateixa rima en les posicions 1a, 4a, 5a, i 8a de cada octava.
A la primera estrofa Aribau lamenta la perdua per sempre, de la llengua Catalana.
La segona estrofa ens Diu que la retòrica del poema està al servei de l’enyorament, de l’elegia.
La tercera estrofa és També un cant d’enyorament perquè sembla una última maniobra per a recordar la Glòria a la llengua, la glòria passada.
En quarta estrofa el Que abans era un to de renúncia, ara és una invitació, un crit, un programa
A la cinquena estrofa Torna l’evocació del què podia haver estat i no és la llengua catalana
I a la sisena estrofa Aribau evoca la seva infantesa a Catalunya i amb l’exaltació del lloc d’origen Lloa la figura del Patró, a qui equipara simbòlicament amb la Pàtria.
FIGURES RETORIQUES
Paral.Lelismes ( "adéu-siau Turons, per sempre adéu-siau", "per lo repòs etern, per lo color més Blau")
Al.Literació (" e al mig del mar immens La mallerquina nau").
Metonímia: Les torres de Castella, La tomba Del jueu
Anàfora: “Adéu-siau, turons, per sempre Adéu-aisau”“Ix, doncs” “Ix, e crida”
Comparació: “vell Montseny com guarda vigilant”
Hipèrbaton: “o de mon fill los plors” “veig del
Llobregat la platja serpentina”
Metàfora: “L’arbre migrat a terres apartades”