Filosofia Clàssica: Epicur, Plató i els Sofistes
Epicur (Segle III a.C.)
Context: Ciutats-estat (polis) com Tebes i Grècia. L'Imperi Macedònic d'Alexandre va generar una crisi política que va impulsar el canvi cap a l'individualisme.
L'Objectiu Últim: La Felicitat
La felicitat és el fi últim, el bé suprem pel qual tota la resta són només mitjans, però mai un mitjà per a un altre fi.
Hedonisme i Plaers
L'Hedonisme identifica el bé amb el plaer. L'Hedoné és la persona que considera que per ser feliç s'han de conrear els plaers.
Classificació dels Plaers
- Universals i necessaris: La seva no realització comporta la mort de l'individu (Ex: beure aigua).
- Universals i no necessaris.
- No universals i no necessaris.
Friedrich Nietzsche
Nietzsche afirma que quan critiques algú, és perquè t'agradaria ser com aquesta persona, estar en la seva situació, encara que et faci por reconèixer-ho; és a dir, sentir enveja.
Tota moral neix o s'origina a partir del ressentiment.
Plató (Context: Segle IV a.C.)
Context: Caiguda de la democràcia atenenca. Èmfasi en l'educació, dividida en:
- Militar.
- Retòrica (persuasió = llenguatge).
Els Sofistes i la Retòrica
Dins de la retòrica destaquen Protágoras, Gòrgies i els sofistes, que ensenyaven pràctiques similars.
Areté: L'Excel·lència
Areté significa l'excel·lència (associada a l'aristocràcia), carisma i lideratge.
- Afirmen que la veritat no existeix.
- Antinòmies: Exercici pràctic on l'alumne havia de convèncer un auditori d'una tesi i, posteriorment, convèncer-los del contrari sense saber prèviament quina posició havia de defensar.
Areté segons Plató
Per a Plató, areté és allò que defineix (virtut), i es relaciona amb l'autoconeixement.
Vessants de l'Areté/Autoconeixement
- Vessant objectiva: Emprenedoria, valor, rigor, confiança, simpatia, empatia, sociabilitat, paciència, optimisme, responsabilitat, lleialtat...
- Vessant subjectiva del coneixement (Jo): Límits i potencialitat.
Autoconeixement i Elecció
L'autoconeixement implica conèixer fins a quin punt es pot arribar a un límit o una potencialitat (llista de valors).
Pregunta Clau: Per què una persona passaria la prova de l'autoconeixement?
Si una persona es coneix a si mateixa, sempre escollirà la millor opció d'actuar. No obstant això, si entén la millor opció com la més dolenta (no s'ajusta), no l'escollirà. (Ex: Si sé que no soc altruista, no m'apuntaré a la Creu Roja).
Argument dels Sofistes: La Crueltat
L'autoconeixement no passa la prova segons l'argument de la crueltat dels sofistes. Un individu pot actuar amb autoconeixement, és a dir, saber que una cosa està malament, i decidir escollir-la (crueltat).
Els filòsofs que defensen que la crueltat sí que existeix i, per tant, l'autoconeixement també, són els antiplatonics.