Filosofia Clàssica: Epicur, Plató i els Sofistes

Filosofia i ètica3,32 KB

Epicur (Segle III a.C.)

Context: Ciutats-estat (polis) com Tebes i Grècia. L'Imperi Macedònic d'Alexandre va generar una crisi política que va impulsar el canvi cap a l'individualisme.

L'Objectiu Últim: La Felicitat

La felicitat és el fi últim, el bé suprem pel qual tota la resta són només mitjans, però mai un mitjà per a un altre fi.

Hedonisme i Plaers

L'Hedonisme identifica el bé amb el plaer. L'Hedoné és la persona que considera que per ser feliç s'han de conrear els plaers.

Classificació dels Plaers
  1. Universals i necessaris: La seva no realització comporta la mort de l'individu (Ex: beure aigua).
  2. Universals i no necessaris.
  3. No universals i no necessaris.

Friedrich Nietzsche

Nietzsche afirma que quan critiques algú, és perquè t'agradaria ser com aquesta persona, estar en la seva situació, encara que et faci por reconèixer-ho; és a dir, sentir enveja.

Tota moral neix o s'origina a partir del ressentiment.

Plató (Context: Segle IV a.C.)

Context: Caiguda de la democràcia atenenca. Èmfasi en l'educació, dividida en:

  1. Militar.
  2. Retòrica (persuasió = llenguatge).

Els Sofistes i la Retòrica

Dins de la retòrica destaquen Protágoras, Gòrgies i els sofistes, que ensenyaven pràctiques similars.

Areté: L'Excel·lència

Areté significa l'excel·lència (associada a l'aristocràcia), carisma i lideratge.

  • Afirmen que la veritat no existeix.
  • Antinòmies: Exercici pràctic on l'alumne havia de convèncer un auditori d'una tesi i, posteriorment, convèncer-los del contrari sense saber prèviament quina posició havia de defensar.

Areté segons Plató

Per a Plató, areté és allò que defineix (virtut), i es relaciona amb l'autoconeixement.

Vessants de l'Areté/Autoconeixement
  1. Vessant objectiva: Emprenedoria, valor, rigor, confiança, simpatia, empatia, sociabilitat, paciència, optimisme, responsabilitat, lleialtat...
  2. Vessant subjectiva del coneixement (Jo): Límits i potencialitat.

Autoconeixement i Elecció

L'autoconeixement implica conèixer fins a quin punt es pot arribar a un límit o una potencialitat (llista de valors).

Pregunta Clau: Per què una persona passaria la prova de l'autoconeixement?

Si una persona es coneix a si mateixa, sempre escollirà la millor opció d'actuar. No obstant això, si entén la millor opció com la més dolenta (no s'ajusta), no l'escollirà. (Ex: Si sé que no soc altruista, no m'apuntaré a la Creu Roja).

Argument dels Sofistes: La Crueltat

L'autoconeixement no passa la prova segons l'argument de la crueltat dels sofistes. Un individu pot actuar amb autoconeixement, és a dir, saber que una cosa està malament, i decidir escollir-la (crueltat).

Els filòsofs que defensen que la crueltat sí que existeix i, per tant, l'autoconeixement també, són els antiplatonics.

Descarregar

PDF Word HTML