La filosofia com a consol: una guia per a la vida

El consol de la filosofia

1. El mètode de Sòcrates

El mètode de Sòcrates per dialogar consistia en la conversació. Anava a l'Àgora, plaça on es reunien tots els ciutadans i xerraven de temes del dia, on conversava amb la gent de qualsevol tema. Recorria molt a les preguntes, i amb aquestes preguntes duia l'altre a reconèixer que no sabia del que parlava, i així aquest reflexionava sobre el que li havia demanat i descobria ell tot sol la resposta autèntica. Es podria comparar amb el mètode inductiu, ja que aquest formula preguntes particulars per arribar a una conclusió.

Aquest no és un mètode gaire normal; és un mètode un poc particular, perquè quan una persona es troba amb una altra parlen de coses comunes i no “s'interroguen” com feia Sòcrates. Tracten temes de l'actualitat i tenen un diàleg normal.

2. Què és la filosofia?

És adquirir unes idees o uns conceptes consoladors i pràctics sobre el que ens interessa, sobre totes les coses que volem. Això ho defensaven un grup de filòsofs que es donaven suport amb l'etimologia de la paraula filosofia (filo = amor, sofia = saviesa).

3. La societat d'Atenes al segle V aC

La societat d'Atenes al segle V aC creia amb molts de déus; tenien déus de l'amor, de la caça, de les collites, de la mort, etc. Abans d'embarcar-se en una aventura resaven als déus, també resaven al temple i els oferien un sacrifici animal. Aquest era bastant car, ja que era el sacrifici d'una vaca, una cabra, una gallina… segons al déu que es pregava.

La societat de Grècia estava dividida amb persones lliures i amb persones no lliures. Les que no eren lliures eren els esclaus, la gran majoria de les persones d'Atenes, que no eren considerats persones, no tenien cap dret i estaven sota el mandat d'un amo. Els grecs també els agradava molt la vida militarista, i per ser considerat un home masculí de veritat, havia de ser capaç de tallar el cap del seu adversari. Després hi havia les dones, que estaven sota la tutela del marit i del pare; tenien un paper minvant en els drets polítics, jurídics, militars i religiosos, i un paper més important a casa perquè es feien càrrec dels fills i de la llar.

La societat grega és diferent de la nostra en el sentit de la vida de la dona, que ara ja hi ha una igualtat de sexe, i en la vida dels esclaus (en alguns països encara hi ha la discriminació femenina i de raça). Aquesta societat també tenia uns altres pensaments i tenia unes altres preguntes sobre el món.

4. Els dos tipus de coneixement segons Sòcrates

Segons Sòcrates, podem obtenir dos tipus de coneixements: el que ens inculca la nostra societat, la nostra cultura, que són els que trobem normals i lògics i que si ens els canviessin no hi estaríem d'acord, i els pensaments que adquirim per nosaltres mateixos al llarg de la nostra vida.

5. El judici de Sòcrates

L'any 399 aC, tres ciutadans d'Atenes varen acusar Sòcrates de no adorar els déus de la ciutat, d'haver introduït costums religiosos nous i de corrompre els joves, i van demanar la pena de mort per a ell.

El judici constava de tres parts: la primera, el fiscal feia un discurs; després, la defensa; i finalment, el tribunal votava a mà alçada el veredicte.

En el judici de Sòcrates, 220 persones van decidir que era innocent i 280 que era culpable; el varen condemnar a mort. Ell no es va negar a deixar de predicar la seva filosofia perquè es considerava innocent, va acceptar la mort i el varen tancar dins una cel·la. Quan el dia assenyalat va arribar tothom plorava, se'n varen haver d'emportar la seva dona, li varen administrar cicuta i li varen dir que caminés fins que notés que les cames li fallaven, llavors s'estirés a terra i la cicuta faria el seu efecte. I així va ser.

6. La tasca del filòsof segons Epicur

Segons Epicur, la tasca del filòsof i de la filosofia és ajudar-nos a veure el que ens fa estar malament, angoixats, i ens fa veure els nostres desitjos; també ens ajuden a trobar el camí de la felicitat guiant-nos en el bon camí sense deixar-nos portar pel primer impuls que sentim, investigant el significat dels nostres desitjos utilitzant unes preguntes, com feia Sòcrates 100 anys enrere.

7. Els ingredients bàsics de la felicitat

Els ingredients bàsics de la felicitat són:

1. L'amistat: perquè sense ningú no té cap sentit xerrar, perquè xerrarem per les parets; si no tenim ningú que ens escolti, no tenim la confirmació constant de la nostra identitat. Amb els comentaris de la gent que ens envolta ens fan saber que coneixen les nostres idees i els nostres pensaments i ens demostren que tenim un lloc en el món. També ens ajuden a enfrontar-nos a les nostres pors, i no haver-ho de fer sols.
2. La llibertat: perquè així et pots alliberar de les persones que no t'agraden o que creen un malestar al teu cos, i també et pots alliberar de les coses que no t'agraden. No has de demostrar res a ningú, no has de donar cap explicació del que fas ni del que deixes de fer.
3. El pensament: perquè pensar és el millor remei per a una persona quan té ansietat o quan té algun dubte. I quan traiem fora aquest pensament, s'aireja i desapareix (o si no, les característiques secundàries d'aquest). Segons Epicur, si s'analitzaven els pensaments dels altres, es podria arribar a comprendre que després de la mort no hi ha res i que ens preocupem tota la vida d'una cosa que realment no existeix.

8. Factors que influeixen en la vida segons Sèneca

Segons Sèneca, en la vida d'un ésser humà poden influir:

1. La còlera: que segons Sèneca és un error bàsic del nostre cervell, ja que estem fora de si quan tenim un atac de còlera; la raó no governa les nostres accions ni els nostres actes perquè tenim una visió del món massa optimista i sempre esperem que les coses ens surtin així com les volem i com nosaltres trobem que han de sortir.
2. El xoc: Sèneca diu que si vivim d'esquena al que succeeix o a què en qualsevol moment podem tenir una desgràcia, és perquè la vida té dues cares desorientadores: una, la seguretat de perdurar tota la vida, i l'altra, els desastres que arriben de sobte que faran que les coses no siguin com abans. Per això hem de viure sempre amb la possibilitat de la desgràcia, i així no ens hauríem d'acomiadar sempre per la possibilitat de no tornar.
3. El sentit d'injustícia: Des de sempre ens han ensenyat que si fem el bé obtindrem una recompensa i si fem el mal ens castigaran, però arriba un moment a la vida que estem totalment segurs que hem fet les coses ben fetes i la vida ens castiga; això ens desorienta, ens desconcerta. A això anomenem injustícia.
4. Angoixa: L'angoixa és una inquietud de no saber el que passa i que ens és igual que vagi a millor o a pitjor. Això fa que les persones que la pateixen se sentin malament i que no trobin el plaer en res. Per això hem d'afrontar els nostres problemes i hem de raonar les nostres angoixes.

9. El paper del savi

El paper d'un savi és saber resignar-se al que vol, a posar-se sota una autoritat sense queixar-se. Ha d'acceptar les coses així com són; el savi aprendrà a saber el que és necessari que seguirà des d'un primer moment i així no protestarà fins a estar cansat.

10. Humans i animals segons Montaigne

Segons Montaigne, els humans no som tan racionals com sembla, i tampoc som tan diferents dels animals, perquè segons antics filòsofs els humans som millors que els animals per la capacitat que tenim per raonar. Però Montaigne diu que de vegades els animals tenen més seny i més capacitat de raonar que les persones.

Per això no podem relacionar el concepte de raó amb el concepte de felicitat, ja que molts animals, sense raonar, arriben a ser més feliços que nosaltres.

11. Cos i intel·ligència segons Montaigne

Segons Montaigne, el cos sempre està en contraposició amb la intel·ligència de la persona. Perquè el cos ens fa que eructem, tinguem capricis, tinguem una mala digestió i això ens faci fer pets; també tenim atacs epilèptics i les necessitats sexuals. Aquestes coses en un moment donat o determinat de la nostra vida no són correctes, no són aptes en una bona conducta.

Montaigne diu que ens hem d'acceptar així com som i que tots els éssers humans tenim necessitats que d'alguna manera hem de complir.

12. Moral i amoralitat segons Montaigne

Per a Montaigne, la divisió del món en coses morals i en coses amorals significa que tu triaràs que el que està bé, el que és normal, són les coses que tu tens per lògiques, les teves creences, la teva manera de menjar, etc., i triaràs el que està malament, coses anormals, com les coses de les altres cultures, coses que tu no veus en el teu dia a dia.

Montaigne posa l'exemple de la posició dels llits a Suïssa i la posició dels llits a Alemanya, que la gent de Basilea no posaven aigua al vi, a Baden només es menjava peix el dimecres, etc. També podrien servir els aliments prohibits que té cada país o cada religió (els musulmans no poden menjar porc, els indis no poden menjar vaca, etc.).

13. Erudició i saviesa segons Montaigne

Segons Montaigne, l'erudició és saber-se defensar en temes com la lògica, l'etimologia, la gramàtica, les llengües com per exemple el llatí i el grec, etc. (és un concepte reduït devora el que entén per saviesa), i per saviesa entén tot el que farà que el cos i l'ànima d'un ésser se senti millor, que ens sentim bé amb nosaltres mateixos, viure una vida de felicitat i moralitat.

14. Els filòsofs segons Montaigne

Montaigne diu que els filòsofs han de ser persones honrades, i han de tractar temes savis; val més aprendre coses sàvies que erudites. Han de tractar temes que ens facin sentir bé utilitzant un llenguatge senzill i bo d'entendre per a tothom, que serà considerat igual d'intel·ligent que un altre, i les seves idees les haurien de treure de gent més intel·ligent que ells; haurien de dedicar-se a citar pensaments de grans autors que ocupen un lloc més elevat en la branca de la saviesa.

15. L'amor segons Schopenhauer

Segons Schopenhauer, l'amor és un instint per sobreviure, una força que ens distorsiona els plans i els judicis, ens impulsa a estar vius i a reproduir-nos. Tothom que “s'enamori” tindrà descendència, i la tindrà amb aquella persona en concret perquè no tothom està sa, i l'infant no sortiria sa.

Schopenhauer ens diu que l'amor és un fet biològic que sent tothom i que és necessari perquè l'espècie humana segueixi existint. No hem de patir si ens deixen, perquè això vol dir que aquella persona no era la persona adequada per tenir fills. L'amor també és un estat de felicitat.

16. El desig de sofriment

Ell desitjava sofriment, desconsol, malalties, abusos, etc. a totes les persones que estimava perquè així serien adversos a la felicitat i aquesta no els produiria danys.

17. Sofriment i felicitat segons Nietzsche

Nietzsche diu que primer s'ha de ser miserable per arribar al màxim poder, ja que per ser feliços i obtenir profit de les coses abans has de sofrir; si vols arribar a una meta, no ho faràs sense esforç, i aquest esforç duu un sofriment junt. Per arribar a la perfecció, primer has d'acceptar el que està malament i el sofriment, i que per ser bo has d'ascendir progressivament.

18. L'admiració de Nietzsche pels grecs

Nietzsche admirava els grecs perquè aquests valoraven l'art de l'horticultura, que a ell particularment li agradava molt; també els admirava perquè havien sortit de les guerres i d'una mala època amb serenitat i havien utilitzat aquests mals com a eines per sortir.

Avui en dia, alguna persona podríem trobar com els antics grecs, però molt poques, perquè estem mal acostumats a tenir-ho tot sense cap esforç i, en lloc d'enfrontar-nos a les coses, les amaguem.