Filosofia Essencial: Pseudosciències, Mètode Científic i Consciència
Què són les Pseudociències? Definició i Exemples
Les pseudociències no segueixen el mètode científic i són considerades falses ciències. Són disciplines que tracten de construir models explicatius del món, tal com fa la ciència, però no ho fan seguint el rigor del mètode científic, encara que es volen presentar com a ciències legítimes.
Exemples Comuns de Pseudociències:
- Astrologia
- Grafologia
- Homeopatia
- Parapsicologia
- Ufologia
- Numerologia
Un exemple clar és l'horòscop. Pot afirmar que "treballar molt et donarà beneficis, però també alterarà el funcionament de la teva salut i relacions". Una persona podria pensar: "És cert que aquests dies he treballat molt i m'ha anat millor a l'institut, però també és veritat que he tingut menys temps per descansar, em fa mal el cap i he vist menys els meus amics". Per tant, es podria concloure erròniament que l'astrologia té raó i és una bona explicació, quan en realitat es tracta d'una fal·làcia de confirmació, on es busquen proves que confirmin la creença inicial i s'ignoren les que la contradiuen.
Criteris de la Ciència: Verificació i Refutabilitat
Per determinar què compta com a enunciat científic, s'utilitza el criteri de la verificació. No obstant això, Karl Popper va proposar un criteri diferent i més robust: la refutabilitat.
Perquè un enunciat sigui científic, ha de ser possible representar la circumstància en què allò que prediu l'enunciat pugui no donar-se, encara que aquest fet no passi mai. Hi ha enunciats que no només sembla que es puguin verificar, sinó que en realitat mai poden fallar. Per exemple, si dius que "demà plourà o no plourà", tant si plou com si no, el teu enunciat és cert, però no pot ser científic perquè no és refutable.
En el cas de l'horòscop, si es diu "si treballes et van millor les coses", hi ha algú a qui no li passi això? Si el resultat no és bo, sempre es pot pensar que no s'ha fet amb cura o que no s'ha fet cas a l'horòscop. Això fa que la hipòtesi sigui irrefutable, i per tant, no científica.
Els Tres Significats de la Consciència
La paraula "consciència" pot tenir diversos significats:
- Consciència moral: Allò que ens diu el que està bé i el que està malament. Per exemple: "Has de fer això i no has de fer allò altre."
- Consciència com a capacitat d'adonar-se: La capacitat de tornar en si o de ser conscient de l'entorn. Per exemple: quan algú torna en si després de desmaiar-se, diem que ha recuperat la consciència.
- Consciència com a seu de la ment: La seu dels pensaments, records, sensacions i emocions.
Diferència entre Allò Físic i Allò Mental
La distinció entre allò físic i allò mental és fonamental en filosofia de la ment:
- Físic: Succeeixen en les dimensions de l'espai i del temps. Exemple: l'acció de moure la mà i espantar una mosca. Els fets físics es poden mesurar quantitativament.
- Mental: Es produeixen en la consciència. Exemple: la imatge del lloc que vas visitar l'any passat. Els fets mentals són qualitatius (experiències subjectives).
Com Justifiquem que Altres Persones Tenen Ment?
Ho justifiquem fent servir l'argument per analogia, ja que no podem veure la ment directament. Com que tots els humans tenim una constitució semblant i estic segur que les meves accions estan originades per la meva ment, les accions que fan els altres s'expliquen perquè també tenen ment, encara que no la pugui observar. Aquesta és la millor explicació del moment per inferir l'existència de ments en altres individus.
Per Què un Zombi No és una Persona?
En filosofia, un "zombi" (o zombi filosòfic) es defineix com un ésser que actua i parla exactament com un humà, però no té ment ni sentiments. Per exemple, un zombi retiraria la mà amb un crit de dolor si li acostessis foc, però no sentiria el dolor realment, ja que no té experiència subjectiva (qualia).
Aquesta idea es relaciona amb les perspectives sobre la relació ment-cos:
- Els dualistes creuen que l'ànima (fets mentals) i el cos (fets físics) són entitats separades.
- Els monistes, en canvi, consideren el cos com l'única entitat, o que ment i cos són aspectes d'una mateixa realitat.
Una forma d'estudiar el "jo" i la consciència des d'una perspectiva empírica és a través de la neurociència.
Què és un Argument per Analogia?
Un argument per analogia significa 'semblança' i és un tipus d'argument no deductiu. Es basa en la idea que si dos o més objectes són similars en un o més aspectes coneguts, probablement també ho seran en algun altre aspecte desconegut.
Per exemple, quan un tribunal recorre a la jurisprudència per dictar una sentència semblant a la d'un altre cas similar ja jutjat, està utilitzant un argument per analogia.