Filosofia: Formalisme de Kant, Hel·lenisme i Fal·làcies

Kant i el Formalisme

Kant és un dels principals pensadors del formalisme, un corrent que defensa que la moral no ha de ser un sistema de lleis, sinó un marc que indiqui els criteris a seguir a l'hora de considerar si un comportament és acceptable o no. Kant estableix uns imperatius ètics que mostren com hem d'actuar:

• Imperatius hipotètics: Són els que ens fan actuar per aconseguir un objectiu.
• Imperatius categòrics: Són incondicionals i no persegueixen cap objectiu, són bons per ells mateixos.

Filosofia Hel·lenística

Més endavant apareix la filosofia hel·lenística, en què l'ésser humà es descobreix com a individu més enllà de la seva condició de ciutadà, i l'accent recau en la recerca de la felicitat individual més que no pas col·lectiva. La filosofia hel·lenística està representada per tres filòsofs:

• Epicur: Filòsof hedonista (busca el plaer com a font de felicitat i sentit de la pròpia existència) que cerca un mètode per viure una vida feliç basada en el plaer del cos i el seu control. Defensa la vida austera allunyada de luxes i dóna importància al cos com a mesura de totes les coses i font del plaer.
• Cítion: Un dels representants de l'estoïcisme, que proposa la fortalesa i la resistència davant les adversitats com a mètode per aconseguir l'eudemonia, la felicitat com a principi fonamental vital.
• Pirró: Defensa l'escepticisme i, com els epicuris, busca l'ataràxia, la tranquil·litat i la pau de l'esperit.

Les Fal·làcies

Les fal·làcies són raonaments que, tot i semblar lògics, utilitzen arguments falsos.

• Apel·lació a la ignorància: Defensa la veritat d'un argument pel sol fet que no s'ha demostrat el contrari, o al contrari, que és fals perquè no s'ha demostrat que sigui vertader. Exemple: L'horòscop és veritat, ja que ningú no ha demostrat que no ho sigui.
• Apel·lació al poble: Intenta guanyar-se el beneplàcit de l'audiència apel·lant a causes que desperten la passió i l'entusiasme. Exemple: Compreu colònia Nenuco, us farà sentir com quan éreu petits.
• Generalització precipitada: A partir d'uns pocs casos, s'infereix una conclusió general. Exemple: Cartell publicitari: Tothom va a la Faràndula (festa), t'ho perdràs? (només hi han anat 30 persones l'última vegada).
• Argument per repetició: La repetició contínua de l'argument fa que s'accepti per cansament o per hàbit. Exemple: Coca-Cola - "Destapa la felicitat".
• Apel·lació a l'autoritat: Es recorre a algú famós o considerat una autoritat en una matèria sense aportar altres raons que justifiquin que se'l citi. Exemple: Utilitza el xampú Pantene, és el que utilitza Penélope Cruz.