Filosofia Grega: Pluralistes, Mètode Socràtic i Teoria del Coneixement de Plató
Els Pluralistes: Intent de Conciliació entre Heràclit i Parmènides
Empèdocles, Anaxàgores i els atomistes Leucip i Demòcrit van protagonitzar el primer intent de conciliació entre les doctrines d'Heràclit i Parmènides.
- Heràclit (H) defensava que tot el que existeix està en constant procés de canvi; la inestabilitat és llei de vida, res és perdurable.
- Parmènides (P) defensava que els canvis visibles són una aparença que amaga una permanència més profunda.
Els pluralistes acceptaven d'Heràclit que la physis (món físic) és un procés de canvis constant, i acceptaven de Parmènides que el que és no pot venir del que no és.
Principis Fonamentals del Pluralisme
Aquestes coincidències en els seus pensaments els defineixen com a pluralistes, i defensen:
- Allò que existeix no ha sortit d'un sol i únic principi, sinó de diversos elements primigenis, d'una pluralitat d'elements originals.
- Els canvis que observem són combinacions dels elements primigenis, no transformacions d'aquests elements.
Mètode Socràtic: Diàleg, Ironia i Maièutica
El mètode socràtic va ser l'art del diàleg, l'art de formular les preguntes adequades per portar la discussió cap a un objectiu determinat. Es tractava d'una recerca conjunta, però Sòcrates conduïa el seu interlocutor al reconeixement de la seva pròpia ignorància.
Components Clau del Mètode Socràtic
Ironia i Contradicció
Sòcrates dirigia la seva ironia contra qualsevol que estava segur del seu saber. Preguntava simulant ignorància, i l'interlocutor responia. Sòcrates feia més preguntes per aclarir les respostes i, a poc a poc, conduïa l'interlocutor a contradiccions lògiques.
Per Sòcrates, si s'arriba a una contradicció, s'invalida el raonament i cal rebutjar la tesi inicial. Pels sofistes, a causa del relativisme, es poden tenir pensaments oposats.
Maièutica
És l'art de trobar la veritat a l'interior de les persones, ajudant a néixer les idees (coneixement).
Graus i Nivells de Coneixement segons Plató
Plató correlaciona tres classes d’objectes (el que és, el que no és i el que està entre l’ésser i el no-res) amb tres graus de coneixement (el coneixement, la ignorància i l’opinió).
Per a Plató, l’objecte del coneixement (el que és) és real, mentre que el de la ignorància (el que no és) és irreal. Per tant, infereix que l’objecte de l’opinió serà el que està entre l’ésser i el no-res. Plató conclou que els particulars no són plenament reals, i que només les Idees són reals.
Plató estableix els graus de coneixement, els quals depenen de la veritat: imaginació, creença, pensament discursiu i saviesa (o intel·lecció); i els corresponents graus de realitat: imatges, coses, ens matemàtics i idees.
Els Graus de Realitat (Ontologia)
Món Sensible (Doxa - Opinió)
Imatges (Eikasia)
El grau de realitat més baix són les imatges de les coses: “ombres, i figures que es reflecteixen a l’aigua, i en tot el que és compacte, polit i brillant, i a altres coses semblants”. És possible que Plató pensés en activitats que imiten la realitat, com la poesia, la pintura o la retòrica.
Coses (Pistis)
El segon grau de realitat és el de les coses, és a dir, els objectes físics en general: “els animals que ens rodegen, totes les plantes, i el gènere sencer de les coses fabricades”. Aquí encaixarien les diverses arts productores (fusteria, terrisseria) i també la física.
A nivell ontològic, la relació entre les imatges i les coses és la mateixa que la de les còpies amb els models.
Món Intel·ligible (Episteme - Coneixement)
Ens Matemàtics (Dianoia)
En tercer lloc, tenim els ens matemàtics. Aristòtil ens diu que Plató els distingia de les Idees perquè eren intermediaris entre les Idees i els particulars sensibles: immutables com les Idees, i plurals com els particulars corresponents d’una Idea. Ara bé, Plató no fa cap esment explícit a la diferència entre les Idees i els ens matemàtics. Les juntes constitueixen el Món Intel·ligible.
Idees o Primers Principis (Noesis)
La quarta és la de les Idees o primers principis (la realitat suprema).
Els Graus de Coneixement (Epistemologia)
Al final de la Metàfora de la Línia, Plató dóna els noms dels graus del coneixement corresponents a les quatre classes d’objectes: imaginació, creença, pensament discursiu i intel·lecció (o intuïció).
Coneixement del Món Sensible (Opinió)
Imaginació (Eikasia)
És una actitud conscientment insegura davant dels seus objectes (les imatges).
Creença (Pistis)
És una actitud que, bé o mal fundada, està lliure de titubeig (sobre els objectes físics).
La imaginació té un nivell epistemològic inferior a la creença en la comprensió de la realitat.
Coneixement del Món Intel·ligible (Ciència)
Pensament Discursiu (Dianoia)
L’enteniment va d’un principi hipotètic a la conclusió, recolzant-se en imatges sensibles quan demostra un teorema i sense necessitat de justificar el principi hipotètic (se suposa l’existència del triangle o del nombre, sense haver-la de justificar racionalment).
Intuïció o Intel·lecció (Noesis)
L’enteniment parteix d’un principi hipotètic per arribar a un primer principi no hipotètic (la Idea de Bé), sense descansar en cap contingut sensible i justificant el primer principi no hipotètic. Per a Plató, un requisit essencial del veritable coneixement és poder donar raó del primer principi (arxé, Idea).