Filosofia de Kant: Moral, Idealisme i Crítica de la Raó Pura

Diferències entre la Moral Kantiana i la Tradicional

Moral Kantiana

• Formal: No existeix cap bé superior.
• Autonòmica: Les condicions procedeixen de la pròpia naturalesa humana.
• A priori: No tenen una base en l'experiència, sinó que són extretes de la raó.
• Deontològica: Les lleis i els principis sorgeixen del col·lectiu.
• Imperatius Categòrics: Les lleis són obligatòries encara que no comporten un benefici més enllà del de fer les coses com s'han de fer.

Moral Tradicional

• Material: Té un seguit de normes que, en complir-se, permeten obtenir el “bé superior” que porta a la felicitat.
• A posteriori: Extretes de l'experiència.
• Heterònoma: Les lleis no provenen de l'individu, sinó de la tradició i dels costums.
• A posteriori: Les lleis són extretes de l'experiència.
• Teològica: Principis i regles que ens permeten ser feliços, dictades per un ésser superior.
• Imperatius Condicionals o Hipotètics: (Si fas una cosa, n'obtindràs una altra).

L'Idealisme Kantià i la Revolució Copernicana

La recerca de judicis sintètics a priori condueix Kant a modificar la perspectiva habitual sobre el coneixement i a realitzar el que ell mateix anomena una “revolució copernicana”. Es tracta de cercar els fonaments del coneixement en nosaltres, en la manera en què coneixem més que en allò que coneixem.

Kant, així, afirma que si arribem a conèixer alguna cosa és perquè hem pogut captar-la d'acord amb l'estructura de la raó humana. El coneixement no és el resultat de la submissió de la raó a les coses, sinó l'adaptació de les coses a la forma de la raó. En nosaltres, doncs, i no en el món exterior, cal cercar els fonaments que valguin per a tot coneixement humà i, en concret, el fonament dels judicis sintètics a priori.

Enfront del realisme, que defensa que la realitat la posa l'objecte, i de l'idealisme, que atribueix la realitat a l'activitat del subjecte, Kant proposa un idealisme transcendental en què el subjecte no posa el contingut del coneixement, però sí la forma que ha d'adoptar. L'anàlisi d'aquesta forma serà l'objecte de la reflexió kantiana.

Crítica de la Raó Pura de Kant: Anàlisi i Conceptes

Analítica Transcendental

L'Analítica Transcendental s'ocupa de l'enteniment i de les condicions de possibilitat de la física com a ciència pura. Són les nostres facultats de coneixement les que aporten els coneixements per establir lleis necessàries.

L'enteniment es dedica a realitzar judicis a partir de la producció dels conceptes.

Segons Kant, a la matèria que ens arriba per mitjà de la sensibilitat hem d'adjudicar-li un concepte i aquest el posem en un judici.

Hi ha dos tipus de conceptes:

• Conceptes empírics: Agafats de l'experiència mitjançant un procés d'abstracció. Exemples: gat, taula, llibre...

• Conceptes purs: Elements que es necessiten per formar judicis, també anomenats categories.

Kant pensa que només podem entendre alguna cosa quan una intuïció sensible és, alhora, ordenada pels conceptes de l'enteniment; només coneixem quan la sensibilitat i l'enteniment funcionen conjuntament. A més, diu que la metafísica no és possible perquè els conceptes només es poden aplicar a la intuïció sensible, ja que no posseïm una intuïció intel·lectual.

Només si analitzem els tipus de judicis que l'enteniment és capaç de formar podrem ser capaços d'aclarir quines són les categories de l'enteniment.

La física, per a Kant, s'ocupa de la naturalesa que són els fenòmens i no les coses considerades en si mateixes. Són els fenòmens els que estan sotmesos a les condicions de la possibilitat de l'experiència, així les regles de l'ús de les categories són també les lleis de la naturalesa. Les lleis més importants de la física són les que tenen a veure amb les categories de relació, que expliquen i aclareixen les propostes fonamentals de la física de Newton. A aquests principis, Kant els anomena analogies de l'experiència.

• Principi de la permanència de la substància.
• Principi de la successió temporal.
• Principi de simultaneïtat.

Analítica i Dialèctica en la Filosofia Kantiana

Dialèctica Transcendental

ÀNIMA (Subjecte) – MÓN (Fenomen) – DÉU (Qualsevol objecte)

Kant anomena a aquestes tres totalitats"idee", que serveixen per orientar el procés d'unificació que realitza la raó. Aquestes tres idees representen, cadascuna a la seva manera, la totalitat de l'experiència. L'ànima la representa en relació al subjecte, el món en relació als fenòmens i Déu en relació a qualsevol objecte possible, fenomènic o no fenomènic. La totalitat de l'experiència (saber-ho tot) no és objecte d'experiència i, per tant, les idees no són un objecte de coneixement, és a dir, no és quelcom de què puguem dir que és un objecte real, sinó que són idees que, segons Kant, són això,"idee", i no objectes de coneixement. Les idees tenen un valor regulatiu, és a dir, ajuden a la raó.

Perquè hi hagi coneixement, hi ha d'haver una intuïció, ja que si no, no hi ha experiència. Així, l'única intuïció que tenim és la sensible i l'única experiència es dona quan s'apliquen les categories de l'enteniment a la intuïció sensible. Aquesta experiència és aquella en què la raó estableix relacions.

Conceptes Filosòfics Clau

Alienació política: L'Estat està en mans de les classes dominants; per tant, les classes populars treballen per a elles i s'han tornat un objecte. No són lliures i s'ha de buscar la justícia social. Els habitants donen el seu vot a uns pocs polítics que es beneficien d'estar al poder.

Idealisme subjectiu: Tendència d'interpretació que redueix l'existència al pensament i afirma que és realitat només el que prové de la consciència.

Liberalisme polític: Ideologia que afirma la llibertat i la supremacia de l'acció individual per sobre de la col·lectiva. La intervenció del govern es redueix a allò més necessari, i es fonamenta en la democràcia representativa i la divisió de poders.

Infraestructura econòmica: Són les forces de treball i les relacions de producció, per exemple, els fonaments d'un edifici que depenen de l'amplada i l'alçada.

Supraestructura: Conjunt d'idees de la societat, les institucions polítiques, les lleis, la religió, el pensament, la filosofia, els costums.