Filosofia de la Ment: Conceptes, Estructures i Teories Clau

Conceptes Fonamentals: Ànima, Esperit i Ment

Ànima

Del llatí anima, en sentit estricte, és el principi de vida. Només així s'entén que en la filosofia medieval es parlés d'ànima vegetal i animal. També s'entén que l'ànima hagi estat concebuda de les formes més diverses: com una cosa material, com l'estructura del cos, com una força vital i com una substància espiritual.

Esperit

Del llatí spiritus, és una entitat immaterial.

Ment

Del llatí mens, és el conjunt dels processos mentals. Això significa que entenem per ment una activitat (processos). Entenem per mental tot procés que tingui aquestes tres característiques:

• Intencionalitat
• Consciència
• Caràcter representacional

Característiques dels Processos Mentals

Intencionalitat

És la propietat dels processos mentals de fer referència a un objecte, tenir un objecte o contingut. Tot procés mental és sobre alguna cosa. P. ex., si conec, necessàriament conec alguna cosa; seria absurd dir «estic pensant en no-res». A vegades, es defineix intencionalitat com una actitud proposicional, és a dir, l'objecte o contingut de la ment és una proposició, i la intencionalitat és una actitud davant d'ella.

Consciència

No és una cosa ni un espai en la ment, és el coneixement immediat dels propis processos mentals. És el coneixement del coneixement. Hi ha dos tipus de consciència:

1. La consciència d'un objecte (consciència directa).
2. La consciència d'un procés mental (consciència reflexa).

Caràcter Representacional

Se sol insistir en el caràcter representacional de la ment: un procés mental és sempre un re-presentar-se un objecte. L'objecte no està present en la ment en si mateix o en persona, sinó només representat. Jerry Fodor ha afirmat que es tracta de representacions exclusivament simbòliques, és a dir, de tipus lingüístic. Hi ha molts altres que diuen que tenen diversos formats. Un dels arguments a favor d'aquesta tesi és que ni els animals ni els nens molt petits pensen amb representacions lingüístiques. També existeixen altres formes de representació que són icòniques o pictòriques i tenen caràcter espacial: imatges, esquemes, prototips, etc.

Models Històrics de la Ment

L'Autòmat i el Mecanisme (Segle XVII)

En el segle XVII, Galileu i Descartes van fer triomfar la idea que el món és una màquina. Des d'aleshores, el cosmos havia de representar-se intuïtivament com una màquina i el que calia saber, en conseqüència, és com es comporta, donat que la màquina és un conjunt d'unitats quantitatives dotat de moviment. La nova concepció del món s'anomena mecanisme. Van fer servir la mateixa noció de màquina com a model per a comprendre l'ésser humà: l'home seria com un autòmat. Aquesta proposta va provocar un gran escàndol. Potser la raó del rebuig fos que la màquina era concebuda essencialment com un artefacte dotat de moviment, i no es podia concebre la manera com el simple moviment podia produir allò propi de la ment: sentiments, pensament i consciència.

El Processador i la Màquina Pensant

En el segle XVI, Schikard i Pascal havien construït màquines de pensar. Així doncs, hi havia un altre concepte de màquina, la finalitat del qual no era reproduir el treball muscular del cos humà, sinó reproduir la seva activitat mental. El camí cap a la màquina pensant quedava obert, encara que quedaven dues passes fonamentals:

• La reducció del pensament a un conjunt de símbols i regles combinatòries.
• L'elaboració d'una nova teoria de la màquina.

La Màquina com a Model de la Ment

La ment humana és quelcom difícil de pensar; sembla gairebé impossible fer-se una representació d'allò que veritablement pot ser la ment. La ment humana ha estat comparada gairebé sempre amb màquines. S'ha triat la màquina com a model de la ment, ja que aquesta sembla simular prou bé el funcionament mental.

Estructura i Origen dels Processos Mentals

L'Estructura de la Ment i les Facultats

La ment està constituïda per processos caracteritzats per ser intencionals, conscients (encara que no sempre) i representacionals o basats en representacions. Tradicionalment, aquests processos mentals s'han atribuït a l'ànima, entesa com una substància o entitat immaterial (un esperit). Però els filòsofs de la ment creuen que els processos mentals han d'explicar-se basant-se en processos cerebrals.

L'ànima fa diverses operacions anímiques (com jutjar, sentir o desitjar), així que cal concloure que té diversos poders o potencialitats, anomenades facultats.

Classificació Tradicional de les Facultats

La classificació de les facultats de l'ànima que va acabar imposant-se es reduïa a tres bàsiques:

1. La facultat de conèixer.
2. La capacitat de sentir plaer i dolor.
3. La facultat de desitjar.

Els processos mentals es produirien d'acord amb l'estructura de la facultat de la qual són obra o resultat. L'altra tendència entre els que han atribuït l'activitat mental a l'ànima tindria un poder únic que rebria noms diversos segons la modalitat de la seva operació. Així doncs, aquestes teories negarien l'existència d'una estructura de l'ànima i, per tant, de la ment.

Estructures Mentals: Constructivisme vs. Inatisme

Constructivisme (Jean Piaget)

És la doctrina del psicòleg anomenat Jean Piaget. Segons ell, la ment dels éssers humans adults fa diversos tipus d'operacions, i cadascun d'aquests tipus d'operacions s'organitza d'acord amb certes estructures. Aquestes estructures mentals són construïdes pel subjecte en la seva relació amb el medi ambient. A partir de les estructures nervioses pròpies dels òrgans sensorials i dels reflexos amb què neix l'ésser humà, la ment humana es va organitzant a si mateixa en l'intercanvi amb l'ambient. Totes les estructures mentals serien auto-construïdes.

Inatisme (Noam Chomsky)

Segons el lingüista Noam Chomsky, la ment té estructures innates, programacions transmeses genèticament que s'activen en contacte amb el medi ambient. No són apreses o construïdes pel subjecte. També pensa que les estructures mentals són específiques per a cada tasca o operació.

Ment i Cervell: El Problema Causal

El Trilema Causal

El problema de la relació entre processos físics i mentals es pot plantejar mitjançant un trilema:

• A1: Existeixen estats físics.
• A2: Existeixen estats mentals.
• B: Només els estats físics poden realitzar una acció causal.
• C: Els estats mentals interaccionen causalment entre si i amb els estats físics.

Teories Cognitives sobre la Ment

Teoria de la Identitat

Afirma que els estats mentals són estats físics del cervell.

• Reduccionisme (Primera Versió): De la mateixa manera que diem que l'aigua no és altra cosa que H₂O, direm que el dolor no és altra cosa que alteracions en determinades fibres cerebrals. Això no vol dir que ni el dolor ni l'aigua no existeixin.
• Eliminativisme (Segona Versió): Els estats mentals no són reduïts, sinó reemplaçats, és a dir, eliminats: només hi ha estats físics.

Funcionalisme

Afirma que, per més que els processos mentals siguin produïts per processos físics, no s'identifiquen amb aquests i poden produir (causalment) conductes. Una funció és una operació causal que té un fi determinat (p. ex., la funció del cor és bombar la sang). D'acord amb aquesta teoria, els processos mentals tindrien caràcter funcional i, per això, tot i ser produïts per processos físics, no podrien identificar-se amb aquests.

Teories No Cognitives: L'Emergentisme

L'emergentisme no pren com a model l'ordinador. Està lligat en els seus orígens als problemes de l'evolució de la vida. Parla d'una evolució emergent que, a partir d'una realitat prèvia, en produeix una altra amb propietats emergents, és a dir, amb propietats totalment noves i imprevisibles. L'emergentisme és materialista, però no és reduccionista, ja que les propietats mentals són justament emergents i, per tant, no són reduïbles a propietats físiques.

El cervell, a partir d'una certa quantitat de connexions neuronals, assoliria propietats completament noves: les propietats mentals. Les propietats emergents són propietats fonamentals de cada nivell de complexitat de la matèria, propietats que només poden trobar-se en aquest nivell i que no poden deduir-se de les propietats d'un nivell més simple. L'emergentisme no és incompatible amb el funcionalisme, ja que podem considerar que els processos mentals són operacions funcionals i que aquestes operacions funcionals són una propietat emergent d'un cervell a partir d'un cert nivell de complexitat de la seva organització neuronal.