La Filosofia de Nietzsche: Conceptes Clau i Transvaloració
La Filosofia de Nietzsche: Una Anàlisi dels Valors
Valors Tradicionals: La Perspectiva Cristiana
Fonament dels Valors
El Déu cristià és el fonament de tots els valors, això és, el bé suprem, absolut i ple. L'home cristià ha de negar-se a si mateix i sotmetre's a la voluntat divina.
Conseqüències i Comportament
El nihilisme passiu: el cristianisme és l'adveniment del pessimisme dels febles, inferiors i oprimits. Metafísica, religió i moral són símptomes de decadència.
Valors Nietzscheans: La Transvaloració
Fonament dels Nous Valors
El superhome, com a superació de l'home vulgar, és el creador de nous valors i l'encarregat de la transvaloració. Això és possible després de l'assassinat de Déu.
Afirmació de la Vida i les Forces
Nous valors: Afirmació de la vida i les forces com a principi immanent i dinàmic de la natura i com a principi creador de tots els nous valors.
Manifestació del Superhome
Al superhome: com a desig de viure, com a superació del bé i del mal, com a manifestació del sentit de la terra, com a voluntat de poder i de domini, de ser senyor i no esclau, com a voluntat de l'etern retorn.
Conseqüències: El Nihilisme Actiu
El nihilisme actiu: cal transmutar els valors de la decadència. Cal implantar una nova taula de valors basada en la vida i les seves forces.
Conceptes Clau de la Filosofia de Nietzsche
Fenomenisme
Per a Nietzsche, l'aparença és l'única realitat de les coses.
Vitalisme
L'afirmació de la vida. La vida és la realitat radical, ja que té un valor en si mateixa a la qual se subordinen tots els altres valors.
Relativisme
No existeixen veritats absolutes ni universals, ni tampoc allò oposat a la veritat. La falsedat, però, és una contradicció.
Immoralisme
La moral tradicional, que considera virtuts tots els valors oposats a la vida, és una moral pessimista, decadent i malalta. És una moral d'esclaus, ja que el seu discurs gira entorn de la por, el patiment i el mal. Aquesta moral és immoral.
Dinamisme
De la negació de la metafísica o filosofia de l'ésser permanent i substancial sorgeix l'afirmació nietzscheana de la realitat com a esdevenir. La realitat no és altra cosa que un constant flux de fenòmens.
Irracionalisme
La raó, la seva lògica deductiva, les seves categories de veritat universal i falsedat contradictòria són inadequades per captar i conèixer la veritable realitat. La realitat és l'expressió de quelcom irracional i il·lògic: la vida.
Fatalisme
Nietzsche està en contra de tota mena de determinisme, sigui el mecanicista (o determinisme causal) o el providencialisme. Però admet un tipus de determinisme que resulta de l'atzar o el caos, que actua al marge de la concatenació de causes i efectes.
Nihilisme
Força ambivalent i dialèctica que consisteix a negar per afirmar, destruir per construir. Des del punt de vista negatiu, és el sentiment de la pèrdua de la fe en els valors tradicionals; en el sentit positiu, és la manifestació de la voluntat de poder.
Ateisme
La mort de Déu és la condició primordial per a l'adveniment del nou ordre, per al naixement del superhome. L'ateisme significa, per tant, l'alliberament de tots els obstacles que impedien l'expansió dels impulsos de la vida.