La filosofia de Nietzsche: Del nihilisme al superhome
La proposta de Nietzsche: Llibertat i existència
Nietzsche presenta una proposta alternativa a la teoria del coneixement, la metafísica i la moral tradicionals per intentar retornar la llibertat a l’existència. Per tant, el primer pas és alliberar l’ésser humà d’allò que el limitava des de fora.
La mort de Déu i el nihilisme
La primera d’aquestes càrregues és Déu. La mort de Déu significaria el final de tota idealitat, transcendència i objectivitat, ja que s’elimina el judici moral sobre la vida. En això hi ha un perill: el nihilisme passiu de l’«últim home». És l’home que no creu en res, que perd tot idealisme (voluntat del no-res). Pensa que res no té valor i se li genera un buit; s’enfonsa, s’angoixa i no s’atreveix a treure conclusions ni a pensar.
El superhome i la llibertat creadora
Però la mort de Déu també pot suposar una oportunitat de projectar nous valors i superar-se a un mateix a través del superhome, que té llibertat creadora. Per arribar-hi, cal transformar l’essència mateixa de l’ésser humà, procés que es du a terme mitjançant tres transformacions:
1. L’esperit es converteix en camell
El camell és l’esperit respectuós i sotmès que vol obeir Déu o la llei moral de manera resignada i voluntària. No vol tenir facilitats i carrega grans pesos voluntàriament.
2. El camell es converteix en lleó
El lleó és l’esperit que coneix la seva situació anterior i lluita contra els valors que existeixen objectivament. Crea una llibertat negativa, ja que no crea nous valors, sinó que nega Déu i la moral objectiva. En comptes del deure, defensa el voler, un voler defensiu, ja que no és capaç de proposar valors nous.
3. El lleó es converteix en nen
El nen representa el superhome que és capaç de projectar nous valors (llibertat positiva). És un voler que s’expressa amb el joc, ja que el nen és innocent i s’experimenta a si mateix, sense les limitacions de Déu.
La voluntat de poder i la vida ascendent
El superhome és l’ésser humà que abandona l’esperit de pesadesa que li imposava Déu i recupera l’esperit de lleugeresa. S’obre al món i té els objectius de l’«home artístic»: busca la plenitud i la intensitat vitals. És la forma de vida ascendent, en la qual l’ésser humà se supera a ell mateix contínuament a través del seu poder creador: la voluntat de poder.