La Filosofia de Nietzsche: Interpretant 'El que no esdevé'
Per entendre la frase "el que no esdevé, el que esdevé no és", és necessari saber que la filosofia de Nietzsche adopta la forma d'una crítica total de la cultura occidental, eliminant els valors tradicionals. La seva filosofia pretén ser també una afirmació alegre i de total acceptació de la vida tal com és. Per això, Nietzsche inclou el concepte de vitalisme, on la vida esdevé el centre de tot, la realitat.
L'Art com a Via a la Realitat
Per poder entendre l'existència humana, l'única manera d'arribar a aquesta realitat és l'art. A través de les imatges, podem captar i expressar les coses. Tal com podem veure en l'expressió "el que no esdevé, el que esdevé no és", Nietzsche utilitza un llenguatge ple de paradoxes i d'aspectes poc concrets i provocadors. Això ho fa, d'una banda, perquè no vol que la seva filosofia es presenti com una cosa senzilla, i de l'altra, perquè les seves obres estan elaborades com una mena de frases que intenten transmetre una intuïció per mitjà d'imatges o metàfores.
El Superhome i la Filosofia del Martell
La seva filosofia és la de fer pensar i fa possible una superació de l'ésser humà com a superhome. Ell deixa de banda la filosofia antiga i volia destruir els pilars sobre els quals tradicionalment s'ha aguantat la filosofia; a això en diu la filosofia del martell. Tornant a la frase inicial, arribem a la concepció que Nietzsche té sobre la vida i la mort: segons ell, no són més que dos aspectes d'una mateixa realitat. És conscient que els individus hem d'estimar i acceptar la vida en tota la seva positivitat i, al contrari, amb la lletjor, la decadència...
La Moral i la Mort de Déu en Nietzsche
Nietzsche, tornant a la frase "el que no esdevé, el que esdevé no és", pensa per esbrinar el que és bo i el que és dolent. Ell diu que el bo és qui té el poder de tornar el bé, mentre que el dolent és aquell impotent de fer-ho. A partir d'aquí sorgeixen dues morals:
- La moral dels senyors: una moral individualista.
- La moral dels esclaus: una moral que sorgeix del temor contra el que és superior.
Nietzsche considerava que el cristianisme no és la religió de l'amor, sinó la religió de l'odi més profund contra els "bons". La seva conclusió és que, com que els forts han estat vençuts per la majoria, cal tornar a allò anterior. Llavors, proposa la filosofia de Zaratustra, que és retornar a l'existència el caràcter de llibertat.
La Mort de Déu i la Voluntat de Poder
Nietzsche, a partir d'aquí, planteja la mort de Déu, que significarà la supressió de tota idealitat. A través d'això, ell considera que tota força impulsora és voluntat de poder; és l'essència de l'ésser i es presenta com un fet més enllà del bé o del mal. Si "el que no esdevé, el que esdevé no és", per a Nietzsche, l'ésser és sempre la interpretació que es fa des dels impulsos que dominen l'individu en el mateix moment que es presencia alguna cosa.
Voluntat de Poder i Temps
L'últim problema que se'ns planteja és la relació entre la voluntat de poder i el temps. Quan el superhome té el poder, busca superar-se a si mateix, però el temps posa barreres a això. Nietzsche deia que cada instant de la vida posseeix un significat que ens passa a la vida individual i és marcat en el passat i en un futur pròxim.