La Filosofia Política de John Locke: Liberalisme, Drets Naturals i Pacte Social
Les Idees Polítiques de John Locke i el Liberalisme
El pensament polític de John Locke es desenvolupa principalment en les seves obres clau: les Lletres sobre la Tolerància (1689, 1690 i 1693) i els Dos Tractats sobre el Govern Civil (1690).
El Segon Tractat, especialment, busca establir la base filosòfica i política de l'Estat, cercant la seva legitimitat en l'origen contractual. A més, Locke hi exposa els postulats bàsics del **liberalisme clàssic**.
Tot i que aquesta obra s'ha interpretat sovint com una simple justificació de la Revolució Gloriosa de 1688, és evident que la seva intenció és molt més àmplia, plantejant un al·legat a favor de la llibertat i la democràcia.
L'Estat de Natura i la Llei Moral Natural
L'estat de natura es caracteritza per la **llibertat** i la **igualtat** de tots els homes, en absència d'una autoritat comuna. Els individus romanen en aquest estat fins que, per voluntat pròpia, esdevenen membres d'una societat política.
Diferència amb Hobbes: Estat de Natura vs. Estat de Guerra
A diferència de Thomas Hobbes, Locke no identifica l'estat de natura amb l'estat de guerra. Al contrari, l'estat de guerra constitueix una **violació** i una **degeneració** de l'estat de naturalesa, mitjançant la imposició de la força sense dret, la qual cosa devalua el que hauria de ser l'estat natural.
La Llei Moral Natural: Raó i Drets
L'estat natural està regulat per una **Llei Moral Natural** que pot ser descoberta per la raó. Aquesta llei és universalment obligatòria, ja que és un reflex de Déu i de la raó humana. S'imposa sobre els individus fins i tot en absència d'un estat o legislació formal.
La Llei Moral Natural proclama l'existència de drets naturals inalienables. Locke en destaca tres de fonamentals:
- El dret a la pròpia conservació (defensa de la vida).
- El dret a la llibertat.
- El dret a la propietat privada.
El Dret Natural a la Propietat Privada
Atès que l'home té el dret i el deure de la pròpia conservació, també té dret a posseir les coses necessàries per a aquest propòsit. Així, per a Locke, el dret a la propietat privada és un dret natural.
El títol de propietat és el **treball**. És cert que Déu no ha dividit la terra ni distribuït les riqueses, sinó que pertanyen igualment a totes les criatures. No obstant això, la raó ens ensenya que l'existència de la propietat privada està d'acord amb la voluntat divina, ja que allò que l'home obté mitjançant el seu treball (aplicat al camp comú natural: la terra) li pertany tant com el seu propi esforç.
Segons aquesta interpretació, el treball és la font i el límit de l'apropiació de la propietat, ja que només aquells béns en els quals l'home ha invertit el seu propi treball li pertanyen.
A més, Locke defensa el dret a heretar la propietat, basant-se en el fet que la família és una "societat natural" i els seus membres neixen amb dret a l'herència.
El Pacte Social i l'Origen de la Societat Política
Encara que els homes posseeixen la Llei Natural en l'estat de natura, no es garanteix que tothom la respecti de fet ni que respecti els drets dels altres. Aquesta incertesa fa que sigui d'interès dels éssers humans constituir una societat organitzada.
L'objectiu és la preservació més efectiva dels seus drets i llibertats, la qual cosa s'aconsegueix mitjançant un **conveni o pacte** establert entre ells.
La Constitució del Govern i la Renúncia de Poders
L'origen de la societat civil i del govern es troba en aquest contracte o pacte. Mitjançant el Pacte, l'home renuncia als seus poders individuals (legislatiu i executiu) a favor de la societat, però **no renuncia a la seva llibertat**.
Aquesta abdicació de poders es realitza, precisament, per tal de gaudir de la llibertat d'una manera més segura i efectiva sota la protecció de la llei establerta.