Corrents Filosòfics Contemporanis de la Ment

Corrents Filosòfiques Contemporànies

Irracionalisme: Nietzsche

A diferència de la tradició filosòfica i científica racionalista, Nietzsche emfasitza la importància de la part irracional de l'ésser humà: els instints, les emocions i els sentiments. Critica durament la filosofia occidental per negar sistemàticament aquesta dimensió, responsabilitzant Plató d'aquest fet per prioritzar l'esperit sobre la matèria. Segons Nietzsche, tots els problemes provenen de la matèria. Aquesta idea es va veure reforçada pel cristianisme, que va introduir el concepte de pecat, associat al cos. Nietzsche es va oposar a aquestes idees, defensant la seva pròpia filosofia.

Psicoanàlisi: Freud

Tradicionalment, els psicòlegs identificaven la ment amb la consciència. Freud, a partir de la seva pràctica terapèutica i l'observació de pacients neuròtics, va formular la hipòtesi que els trastorns mentals són producte del conflicte entre les diverses energies del psiquisme. Va constatar la repressió d'experiències emocionals i la tensió conscient com a causants dels símptomes neuròtics i els trastorns conductuals. En la seva obra "La interpretació dels somnis", Freud va desenvolupar la teoria psicoanalítica, amb els següents elements:

Allò

És la part més primitiva de la personalitat, regida pel principi del plaer, que busca la satisfacció immediata dels impulsos.

Jo

Sorgeix de l'Allò a través del contacte amb el món social. Es regeix pel principi de realitat, que reconeix que no tots els impulsos poden ser satisfets sempre.

Superjò

Representa la consciència moral, integrada per les normes i preceptes familiars i socials. Actua com a jutge del Jo i l'Allò, intentant conciliar els impulsos amb les normes morals.

Mecanismes de defensa

• Projecció: Atribuir als altres els propis defectes o virtuts.
• Introjecció: Incorporar trets de la personalitat d'altres persones.
• Negació: Negar l'existència de conflictes o problemes.
• Dissociació: Oblidar de manera inconscient esdeveniments o pensaments dolorosos.
• Racionalització: Substituir una raó real però inacceptable per una altra d'acceptable.

Existencialisme: Sartre

En contraposició al determinisme, l'existencialisme defensa la llibertat com a tret únic dels éssers humans. Sartre distingeix entre essència i existència. Els objectes tenen una essència prefixada que determina el que són i una existència que es refereix a ocupar un espai i un temps. Els éssers humans, en canvi, primer existeixen i després defineixen la seva essència a través de les seves eleccions.

• Éssers-en-si: Tenen una essència fixa que els defineix.
• Éssers-per-a-si: Són lliures i conscients, sense una essència prefixada. Defineixen la seva essència a través de les seves eleccions.

Conductisme: Skinner

El conductisme és una teoria monista materialista i determinista que considera que la conducta humana és una resposta automàtica a estímuls externs. Aquesta conducta pot ser modelada a través de l'aprenentatge de relacions estímul-resposta.

Emergentisme

L'emergentisme considera que la ment és un fenomen emergent, tot i que depèn de la matèria. L'emergència es refereix a l'aparició d'una novetat amb propietats específiques a partir d'elements que per separat no les tenen.

Genètica: Dawkins

En la seva obra "El gen egoista", Dawkins argumenta que els éssers vius som màquines de supervivència o automats preprogramats amb l'objectiu de perpetuar l'existència dels gens egoistes que alberguem.