Els Filòsofs Presocràtics: La Recerca de l'Arkhé i els Monistes

Els Filòsofs Presocràtics: La Recerca de l'Arkhé

Els filòsofs presocràtics basaven la seva cosmologia en dos principis fonamentals:

• La realitat no pot sorgir en absolut del no-res; tot ha de tenir un origen.
• La varietat i multiplicitat dels fenòmens de l'univers tenen per origen una mateixa causa anomenada arkhé, que és l'origen de tot.

Aquests pensadors creien que, malgrat els canvis que percebem a la natura, hi ha d'haver alguna cosa en el seu interior que romangui permanent: una substància primera. Tot ha de tenir un origen, l'arkhé.

Els Filòsofs Monistes

Tales de Milet

Fundador de l'Escola de Milet, va ser el primer a deixar de reconèixer els déus i a buscar explicacions racionals. Afirma que tot prové de l'aigua. Tots els éssers vius la necessiten i estan formats per ella. L'aigua és essencial per a la vida i, per tant, ha de ser el seu origen.

Anaximandre

Deixeble de Tales. Es planteja que l'ésser humà ha d'haver vingut d'una altra espècie i investiga la forma de la Terra. L'arkhé per a ell és l'Àpeiron (allò il·limitat).

Retreu a Tales que l'origen de tot no pot ser l'aigua, ja que el foc no pot sorgir-ne. L'origen de tot és quelcom sense qualitats, il·limitat i indeterminat, és a dir, l'Àpeiron, que no és material i només es pot conèixer amb la ment.

Anaxímenes de Milet

L'arkhé és l'aire, ja que és vital per a la vida.

L'explicació és que l'aire es va condensant i es va convertint en els diferents materials; el més condensat és la pedra. Amb el foc es dilata i fa el mateix procés, però al contrari. Els canvis quantitatius (condensació/rarefacció) porten a canvis qualitatius, és a dir, si hi ha més qualitat hi ha més quantitat.

Pitàgores

Els pitagòrics són una societat religiosa grega que uneix religió i ciència. Creuen en la reencarnació, per això busquen purificar l'ànima per reencarnar-se en una cosa millor, practicant el silenci i estudiant música i matemàtiques. Per la mateixa raó, no mengen carn ni maltracten animals.

Van inventar les notes musicals i el seu arkhé són els nombres. Totes les coses són numerables i els intervals musicals es poden expressar numèricament. Per a ells, l'univers és harmonia i proporcionalitat. Els cossos celestes són circulars i esfèrics, la figura perfecta. La naturalesa està sotmesa al rigor del càlcul matemàtic. Els nombres provenen dels parells i senars, o de la unitat i el buit.

Heràclit

Escrivia enigmàticament i no tenia interès per l'observació; per a ell era millor pensar i reflexionar que observar i experimentar. El seu arkhé és el foc, l'element més inestable. Així doncs, la realitat és inestable, cosa que porta a la teoria de l'etern esdevenir.

Diu que tot el que existeix està en canvi constant (per exemple,"mai et banyaràs en el mateix ri"). Trenca el principi d'identitat, que diu que les coses són iguals a elles mateixes, i si acceptem tot això, acceptem la irracionalitat de l'univers. Hi ha un equilibri realitzat per forces oposades; és a dir, tot té un contrari.

Parmènides d'Elea

Afirma que hi ha dues vies de coneixement:

• La Via de la Veritat: Tracta sobre allò que és (l'Ésser).
• La Via de l'Opinió: Tracta sobre allò que alhora és i no és, és a dir, la realitat canviant del món de les aparences.

La seva teoria diu que la realitat és, i el canvi és una il·lusió. Quan una cosa canvia, aquest canvi ve del ser o del no-ser. El no-ser no és res, per tant, el no-ser no existeix.

En definitiva, existir és ser, la qual cosa implica no canviar. Si existeixes, no canvies perquè sempre has existit. L'Ésser és la realitat del món: únic i immutable. No pot tenir nom, sempre ha estat, és i serà. És una realitat immòbil, plena i contínua, ja que no pot dividir-se en parts. El descriu com una esfera rodona, immòbil i eterna.