Finançament Empresarial: Fonts, Classificació i Cost
Finançament Empresarial: Inversió i Finançament
L’àrea financera haurà d’aconseguir:
- Una adequada combinació entre les necessitats d’inversió i el seu finançament, equilibri entre entrada i sortida de fluxos de caixa.
- Un nivell d’endeutament que minimitzi el cost per a un determinat nivell de risc.
Inversió: S’entén per inversió qualsevol adquisició d’elements de l’actiu del balanç que està integrat pel conjunt de béns i drets. La inversió recull la destinació que es dona als recursos o fonts financers.
Finançament: Constitueix l’origen dels recursos financers usats; comptablement s’anomena patrimoni net i passiu del balanç (obligacions) i reflexa com es financien les inversions.
Classificació de les Fonts de Finançament
Fonts de Finançament Pròpies
Són les fonts de finançament pertanyents als propietaris de l’empresa. Són partides que el titular de l’empresa no té l’obligació de retornar, en principi.
- Aportacions dels propietaris: són els fons lliurats a l’empresa per part dels seus propietaris: el capital, les primes d’emissió i altres aportacions.
- Finançament intern o Autofinançament: finançament generat dins de la pròpia empresa. Pot ser de manteniment, que persegueixen que l’empresa no es descapitalitzi o d’enriquiment (beneficis no repartits entre els propietaris, que renuncien a gaudir en el present a canvi d’una millor renda futura).
- Subvencions: són fons obtinguts, a conseqüència del compliment de determinats requisits, de les diferents Administracions Públiques o altres institucions públiques o privades. Poden ser:
- Subvencions a l’explotació: destinades a finançar l’activitat empresarial habitual.
- Subvencions de capital: destinades a finançar l’adquisició d’actius no corrents.
Autofinançament: Avantatges i Inconvenients
Avantatges:
- Dona a l’empresa una major autonomia financera i llibertat d’acció davant l’aliena.
- No és necessari remunerar-les.
- Per a moltes Pimes és una de les poques formes de finançament.
Inconvenients:
Per als accionistes: La reducció de dividends disminueix la rendibilitat de les accions i pot donar una imatge distorsionada de la situació real de l’empresa.
Per a l’empresa: Pot passar que es realitzin inversions poc rendibles, ja que al no tenir cost es tendeix a no prestar tanta atenció a la decisió d’invertir.
Fonts de Finançament Alienes
Són les fonts que suposen alguna obligació per a l’empresa, per la qual cosa figuren en el Passiu del Balanç.
- Proveïdors d’immobilitzat: deutes amb els venedors d’actius no corrents.
- Entitats de crèdit (ll/t): són els principals proveïdors de fons financers.
- Entitats de crèdit (c/t): comptes de crèdit, descompte d’efectes, factoring, confirming i altres finançaments a c/t.
- Proveïdors comercials: deutes amb els subministradors de matèries primeres, energia, etc.
- Emprèstits: préstecs de quantia elevada, dividits en valors negociables (que es venen entre inversors amb condicions financeres equivalents i que es retornen seguint el mateix pla).
- Organismes públics: deutes amb les Administracions Públiques sorgits de les activitats de l’empresa per impostos i cotitzacions socials.
Determinació del Cost del Finançament
Els mètodes utilitzats per avaluar el compliment de l’objectiu de maximització del valor d’una empresa consisteixen en l’actualització i la suma dels fluxos nets de caixa generats per les inversions. El Balanç Financer agrupa les fonts de finançament segons el seu cost. El finançament pot tenir cost, com els deutes amb entitats de crèdit, o no tenir-ne, com els saldos amb proveïdors comercials.
Subvencions i Altres Ajudes Financeres
Institucions de caràcter públic i, en menor mesura, privades ajuden financerament empreses i organitzacions que realitzen determinades activitats. Les administracions públiques ho fan com a mitjà per satisfer l’interès general a través d’eines com el crèdit oficial, els crèdits preferencials, les assegurances d’exportació i els avals i garanties.