Pla Financer i Pressupost de Tresoreria

Economia4,74 KB

Pla Financer (Llarg Termini)

Un pla financer consisteix a fer una anàlisi amb la finalitat de realitzar una estimació o previsió de l'estratègia que ha d'adoptar l'empresa per tal de complir els objectius definits per al futur. S'han de tenir en compte diverses variables com ara:

  • El creixement esperat.
  • Influències mútues entre alternatives d'inversió i finançament.
  • Previsió d'imprevistos (via estadística).

Un pla financer és important per a una empresa, ja que li permet veure com funciona i si té possibilitats de sobreviure. Per tant, com millor estigui elaborat el pla financer, més probabilitat d'èxit tindrà l'empresa.

Per elaborar correctament un pla financer cal tenir en compte:

  • Cicle Llarg: Pressupost capital o financer.
  • Cicle Curt: Pressupost d'explotació (volum d'ingressos i el cost d'aquests ingressos); Previsió d'inversió i previsió de fonts de finançament.

Els dos tipus de pressupostos (cicle curt i llarg) van units, ja que el curt està englobat dins del llarg.

Pressupost de Tresoreria (Curt Termini)

El pressupost de tresoreria recull el resultat de sumar les entrades de diners i restar les sortides de diners amb la finalitat d'anticipar possibles problemes de liquiditat. Està format pel pressupost financer (llarg termini) i el pressupost d'explotació (curt termini).

El pressupost de tresoreria ens pot donar tres situacions:

  1. Equilibri pressupostari: Pagaments i cobraments. No hi ha saldos ociosos, ja que no hi ha excedent de diners ni dèficit de diners.

  2. Dèficit pressupostari: Pagament superior als cobraments. Falta liquiditat per afrontar els pagaments.

    Solucions: Ens falten diners per fer front als pagaments. Per tant, "hem de buscar la millor font de finançament" (la més barata).

    • Negociar el termini amb proveïdors: Demanar que endarrereixi el termini de pagament.
    • Pagaré: Obligació de pagament per part de l'empresa en una data determinada (endarrerim la sortida de diners de la nostra empresa o bé esperem a ingressar).
    • Préstec bancari: Demanar diners al banc per fer front al pagament de l'obligació.
    • Descompte d'efectes: Anem al banc a descomptar una obligació de cobrament que tenim d'un client (ens avancen diners).
    • Lísing: Lloguer d'un bé amb dret de compra posterior (evitem fer un desemborsament inicial gran).
  3. Superàvit pressupostari: Cobrament superior a pagament. Hi ha saldos ociosos, ja que sobren diners.

    Solucions: Hem de col·locar els diners que ens sobren perquè no siguin ociosos (no s'obté rendibilitat). Això sí, hem de tenir en compte certes variables com ara el temps, la liquiditat, el risc, la rendibilitat, la fiscalitat... "Hem de triar la millor inversió".

    • Disminuir el volum de finançament.
    • Pagar anticipadament a proveïdors que ens facin descomptes per pagament anticipat.
    • Lletres del tresor.
    • Fons d'inversió.

Variables:

  • Temps: Si és a curt o llarg termini.
  • Liquiditat: Si hem de recuperar els diners per urgència, si els tindrem disponibles.
  • Risc: Per liquiditat (penalització per treure els diners) i per tipus de canvi (pèrdua pel tipus de canvi en aquell moment; el tipus de canvi varia "cada segon"). Cal saber quan retirar-los, si no tens pressa.
  • Rendibilitat: Si la rendibilitat neta està ajustada al risc assumit.
  • Fiscalitat: Veure si amb el rendiment net obtingut (impostos pagats) realment surt a compte assumir el risc.

Posició de Tresoreria

Calcular diàriament els saldos que es preveuen a cada compte bancari. És el detall màxim basat en el present immediat centrat en:

  • Controlar el saldo en data valor: Mostrar quan els cobraments i pagaments es produeixin.
  • Evitar saldos en data valor negatius: Sincronitzar cobraments i pagaments.

Descarregar

PDF Word HTML