Fisiologia del son i la vigília: registres, estadis REM i no-REM i cicles del son

Resum

El document explica com s'enregistra l'activitat durant la vigília i el son amb l'EEG, l'EMG i l'EOG, i descriu els patrons de sincronia i dessincronia cerebral. A continuació detalla els estadis del son no-REM i el son REM, incloent-hi les ones PGO i les característiques fisiològiques d'aquesta fase. També tracta els cicles del son representats en un somnigrama, les transicions entre estats de consciència i com canvia el son al llarg de la vida.

Punts clau

Tres registres: EEG (activitat cortical), EMG (activitat muscular) i EOG (activitat ocular).
La dessincronia (activitat cerebral alta) es dona en la vigília i el son REM; la sincronia (activitat baixa) en el son no-REM.
El son no-REM consta de quatre estadis de progressiu alentiment; l'estadi 3 és el SOL (son d'ones lentes).
Durant el son REM hi ha activitat cortical semblant a la vigília, moviments ràpids dels ulls i atonia muscular.
Els cicles de REM duren aproximadament 90 minuts (± 30) i un son complet pot tenir entre quatre i cinc fases REM.
Amb el pas de la vida, la fase REM és molt important en infants i les fases 3, 4 i REM es redueixen en edat avançada.

Posa't a prova

Registres de l'Activitat Cerebral i Muscular

L’activitat durant la vigília o el son es pot enregistrar mitjançant tres registres diferents:

Electroencefalograma (EEG): Registra l’activitat elèctrica cortical.
Electromiograma (EMG): Registra l’activitat muscular.
Electrooculograma (EOG): Registra l’activitat ocular motora.

Patrons d'Activitat Cerebral: Sincronia i Dessincronia

L’activitat cerebral alta es relaciona amb la dessincronia (falta d’ordre en les diferents ones). Aquesta es produeix durant la vigília i el son REM. En canvi, la baixa activitat va acompanyada d’un ritme sincrònic i té lloc durant les fases de son no-REM.

Cal destacar que l’aparició de ritme theta o delta en estat de vigília pot denotar un trastorn.

Estadis del Son: No-REM i REM

Son No-REM: Estadis i Característiques

El son no-REM consisteix en quatre estadis de progressiu alentiment de les funcions. L’estadi 3 és conegut com a SOL (Son d’Ones Lentes).

Durant el son no-REM, el to muscular va baixant progressivament fins que s’entra en el son REM o son paradoxal. Aquesta fase es caracteritza per:

Activitat cortical comparable a la de la vigília.
Moviment ràpid dels ulls (que dóna nom a aquesta fase del son).
Atonia muscular.

Ones PGO i la Relació amb els Somnis

En el son REM, també apareixen les ones PGO (ponto-geniculo-occipitals). Aquestes són ones d’alt voltatge que es registren a les àrees oculars i se sobreposen a les ones electroencefalogràfiques.

En aquesta fase, els somnis solen ser irreals i trenquen la lògica de l’espai i del temps, tot i que mantenen un cert fil argumental. Es creu que les ones PGO estan relacionades amb la provocació de la sensació visual del somni en el subjecte. A més, durant el son REM, hi ha un ritme theta molt regular i característic a l’hipocamp.

Altres Característiques Fisiològiques del Son REM

Altres característiques fisiològiques del son REM inclouen:

Augment de la taxa cardíaca.
Ritme respiratori variable.
Augment de la temperatura cerebral.
Ereccions penianes (en homes).

Cicles del Son i Somnigrama

Les fases del son, representades en un somnigrama, són relativament cícliques. La fase REM apareix al llarg del son en cicles aproximats de 90 minuts (± 30 minuts). Durant un episodi de son complet, hi pot haver entre quatre i cinc fases REM.

A mesura que avancen les hores de son, la fase REM es presenta amb més freqüència i amb una durada més llarga. Cal destacar que a la primera part del son predomina la fase SOL (estadis 3 i 4), mentre que a la segona part predomina el REM. Un despertar just després d'una fase REM sol facilitar que el subjecte recordi el que estava somniant.

Transicions entre Estats de Consciència

En situació de normalitat, no és possible passar directament de la vigília al son REM. Aquest fenomen és característic de patologies com la narcolèpsia. No obstant això, la fase REM pot aparèixer després de qualsevol estadi de son, fins i tot en absència de patologia.

Diferències Individuals i Evolució del Son al Llarg de la Vida

Finalment, cal destacar que existeixen grans diferències individuals en les necessitats d’hores de son, i que també hi ha una evolució significativa al llarg de la vida d’una persona.

En infants, la fase REM és molt important.
Aquesta importància disminueix a mesura que avança l’edat.
A partir dels 70 anys, les fases 3 i 4 (SOL) i el REM es redueixen considerablement.
Els subjectes d'edat avançada passen la major part del son en estadis 1 i 2 (son lleuger), fet que els fa despertar amb més facilitat.

Preguntes freqüents

Quins registres s'utilitzen per estudiar el son?

S'utilitzen l'electroencefalograma (EEG), que registra l'activitat elèctrica cortical; l'electromiograma (EMG), que registra l'activitat muscular, i l'electrooculograma (EOG), que registra l'activitat ocular motora.

Què és el son REM?

És el son paradoxal, caracteritzat per activitat cortical semblant a la vigília, moviment ràpid dels ulls i atonia muscular. Els somnis solen ser irreals i trenquen la lògica de l'espai i del temps.

Quin és l'estadi 3 del son no-REM?

L'estadi 3 és conegut com a SOL (Son d'Ones Lentes), que forma part del progressiu alentiment de les funcions del son no-REM.

Cada quant temps apareix la fase REM?

La fase REM apareix en cicles aproximats de 90 minuts (± 30 minuts) al llarg del son. Com més avancen les hores de son, més freqüent i més llarga és.