Fixisme vs. evolucionisme: teories de l'evolució biològica
Fixisme vs. evolucionisme
Les primeres teories fixistes apareixen al segle XVIII i a principis del segle XIX. Aquesta concepció de la no-transformació de les espècies humanes o animals s'anomena fixisme. Al segle XVIII es negava el fet de l'evolució, fins i tot el de l'espècie humana; però a final del segle XIX es va començar a indagar l'evolucionisme.
Diferències entre fixisme i evolucionisme
Fixisme
- Les espècies no varien: Tots els científics fins al segle XVIII varen ser fixistes; és a dir, es basaven en el sentit comú i en la doctrina bíblica (Gènesi). El problema va sorgir en trobar fòssils d'espècies que ja no existien, de manera que van recórrer a les teories catastròfiques: les espècies no variaven, sinó que s'havien extingit a causa de catàstrofes naturals.
- Diferenciació humana: Defensaven que l'espècie humana era totalment diferent de l'espècie animal.
- Absència de vincle: Les espècies animals no varien, per tant no hi ha parentiu biològic ni avantpassats comuns.
Evolucionisme
- Les espècies animals evolucionen: Els canvis no s'aprecien a simple vista, però sí que es manifesten al llarg del temps.
- Parentiu biològic: Sí que hi ha parentiu biològic entre els éssers vius, ja que provenen d'avantpassats comuns.
- Origen de l'ésser humà: L'home és un producte de l'evolució biològica. Aquesta idea va generar molta polèmica, ja que capgira la noció de la naturalesa i l'origen de l'ésser humà.
La teoria de l'evolució de Lamarck
Segons Lamarck, existeix un impuls general en el món de la vida que va de formes simples a d'altres de més complexes. Els organismes varien desenvolupant aquells òrgans i funcions que utilitzen més per sobreviure i minvant els que empren menys.
Aquestes petites variacions en les característiques orgàniques es transmeten als descendents i aquests als seus, amb un efecte acumulatiu (heretabilitat dels caràcters adquirits, és a dir, aquells que deriven de la interacció de l'organisme amb el medi ambient). És la primera teoria consistent sobre l'evolució, però actualment no és acceptada perquè cap dels tres principis de la teoria de Lamarck es considera vàlid, sobretot l'últim.
La teoria de la selecció natural de Darwin
- Principi de variabilitat: Tots els individus neixen amb característiques diferents.
- Lluita per la supervivència: El medi no proporciona recursos suficients per a tots els individus.
- Domini dels més aptes: Els més forts o ben adaptats tenen més possibilitats d'arribar a l'edat adulta i reproductiva.
- Generalització dels caràcters adaptatius: Aquests transmeten els seus caràcters als descendents, mentre que els menys adaptats tendeixen a desaparèixer.
- Especiació: Aquests fenòmens tenen un efecte acumulatiu al llarg de les generacions, cosa que produeix un canvi constant en les característiques de l'espècie fins a originar-ne de noves.
La teoria sintètica de l'evolució
Cap a la dècada de 1970 es va consolidar la difusió d'una reformulació del darwinisme anomenada teoria sintètica de l'evolució (o neodarwinisme). Es tracta d'una síntesi entre la teoria de la selecció natural de Darwin i els coneixements provinents de la ciència de la genètica desenvolupada des de principis del segle XX.
La genètica explica els mecanismes biològics que generen la variabilitat individual de la qual parlava Darwin. Aquests mecanismes són principalment:
- Les mutacions.
- La recombinació genètica.
Igual que el darwinisme originari, aquesta teoria nega la providència. El procés evolutiu depèn d'una teoria bifactorial: les variacions es produeixen a l'atzar i la pressió selectiva del medi elimina les característiques desadaptatives mentre afavoreix les adaptatives. D'aquesta manera, es substitueix la clàssica idea de la «lluita per la supervivència» pel concepte més precís de taxa diferencial de supervivència i reproducció.