Fonaments de la Ciència: Història, Mètodes i Impacte
La ciència sorgeix a Grècia al segle VI, quan l'ésser humà assoleix que els fenòmens naturals es poden integrar en un sistema ordenat i coherent. Primer, la ciència i la filosofia són indistingibles; més tard, la ciència s'independitza amb la revolució dels segles XVI-XVII. Figures com Kepler, Galileu i Newton canvien la imatge del món.
Característiques Específiques de la Ciència
Galileu, el primer científic modern, inaugura una nova manera de fer i entendre la ciència, amb dues característiques fonamentals:
Experimentació
Algunes hipòtesis no són observables a la vida quotidiana. L'experiment crea una situació ideal que permet aïllar el fenomen i estudiar-lo, fent servir instruments.
Matematització
La naturalesa es relaciona amb les matemàtiques, aportant una bona precisió amb les observacions. Permet l'alliberament de la personalitat i un doble sentit al llenguatge quotidià.
Classificació de la Ciència
- Les ciències formals estudien les relacions entre símbols, com la Lògica i les Matemàtiques.
- Les ciències empíriques expliquen el món i es divideixen en:
- Naturals: Estudien la realitat natural (Física, Química, Biologia).
- Socials: Estudien la realitat social i humana (Sociologia, Història, Psicologia).
El Llenguatge Científic
El llenguatge científic és artificial i objectiu.
Conceptes Científics
Són temes específics de cada ciència:
- Classificatoris: Organitzen grups o conjunts.
- Comparatius: Permeten una ordenació gradual.
- Mètrics: Mesuren numèricament les propietats.
Lleis Científiques
Són els enunciats bàsics del coneixement científic.
Teories Científiques
Són la interconnexió de lleis.
Tipus d'Explicacions Científiques
Responen al 'per què' d'un esdeveniment particular. La resposta ha de ser comprensible i clarificadora.
- Deductiva: Recorre a les lleis generals (Física, Matemàtiques, Lògica).
- Probabilística: Cerca factors probables (Ciències Humanes i Medicina).
- Teleològica: Recorre a les intencions o finalitats (Ciències Humanes, Història).
- Genètica: Retrocedeix fins a l'origen (Història, Ciències Naturals).
El Mètode Científic
- Deductiu: Extreure una conclusió a partir de dades generals. És segur i factible en ciències formals.
- Inductiu: Extreure una conclusió general a partir de dades particulars. Després de molts casos, s'afirma una probabilitat.
- Hipoteticodeductiu:
- Intuïció i formulació del problema.
- Formulació d'hipòtesis.
- Disseny d'una recerca.
- Recollida de dades.
- Interpretació de dades.
- Conclusions: Si confirmen la hipòtesi, finalitza. Si no la confirmen, es formula una nova hipòtesi.
Característiques d'una Hipòtesi
Una hipòtesi ha de ser clara, verificable, objectiva, comprovable, pertinent i ben enunciada.
Progrés i Límits de la Ciència
Karl Popper: La Falsabilitat
Segons Karl Popper, cap teoria és veritable de forma definitiva; en un futur pot ser falsada. Falsar no és negatiu, ja que obre portes a formular una teoria millor. Dels errors se n'aprèn.
Thomas Kuhn: Paradigmes i Revolucions
Thomas Kuhn argumenta que les teories falses no s'abandonen fàcilment. Un problema no resolt pot portar a una revolució científica.
Institucionalització de la Ciència
La investigació científica depèn de les subvencions públiques i privades. Les prioritats econòmiques i socials determinen els objectius científics. El món està al corrent de tot el que s'investiga, i les persones estan molt ben reconegudes gràcies a la premsa.
La Tecnociència
Relació Tradicional entre Ciència i Tècnica
Tradicionalment, la ciència era teòrica i la tècnica era pràctica.
Evolució Històrica
Històricament, apareix primer la tècnica i després la ciència. La tecnologia sorgeix per necessitat, i la tècnica recorre a la ciència.
La Tecnociència Actual
Actualment, hi ha molta relació entre la tècnica i la ciència, donant lloc a la Tecnociència.
Repercussions de la Tecnociència
Les repercussions de la tecnociència són:
- Ètiques
- Econòmiques
- Ambientals
- Socials