Fonaments de la Dialectologia Estructural
Mètode estructural
L’obra de Saussure Cours de linguistique générale és el punt de partida. L’objecte d’estudi de l’estructuralisme és la llengua estàndard, la normativa.
La dialectologia social segons Coseriu
Segons Coseriu, la dialectologia social:
- Constitueix l'aplicació del mètode estructural a una descripció dialectal.
- Els dialectes comparats han de ser del mateix nivell i estil de llengua.
- Ha d’estudiar tota la varietat diatòpica.
Objectius de la dialectologia estructural
L’objectiu de la dialectologia estructural és:
- Estudiar els dialectes com a entitats d'una estructura.
- Comparar els sistemes de dos o més dialectes.
El seu objectiu específic és l’estudi de les diferències i semblances entre sistemes i de les corresponents conseqüències estructurals.
Diasistema
És un sistema de sistemes. El procediment que permet posar en relleu el que dos o més sistemes tenen en comú i de diferent. És útil per als parlars de transició.
Polimorfisme i classes
Són variants que es reemplacen mútuament i arbitràriament:
- Polimorfisme de formes perfectament conscients: propi de zones frontereres o situacions de bilingüisme.
- Polimorfisme de realitzacions de formes mudables.
- Polimorfisme de realitzacions indiferents.
Article d'Allières
- Cal tenir esment en les mutacions acomplides i en les que estan succeint.
- Quant a la geolingüística, el polimorfisme hi té lloc. Donada la pressa de l’enquesta geolingüística i les característiques del qüestionari, l’investigador sovint registra una sola forma.
Diferències fonològiques
- Diferències d'inventari: tenen lloc quan un fonema d'un dialecte és desconegut en un altre.
- Diferències de distribució: un fonema que apareix en una determinada posició però no en una altra (ex: la -l final en l'alguerès).
Diferències fonètiques
- Absolutes: afecten un fonema en totes les posicions normals en un sistema (ex: /r/ catalana vs. /r/ uvular septentrional).
- Limitades: només tenen lloc en certes posicions.
Diferències etimològiques
- Etimològiques compensatòries: depenen de diferències de distribució.
- Etimològiques lliures: no van lligades a la distribució.
Isoglossa distintiva
Separa una àrea en la qual s’han confós dos fonemes anteriorment diferenciats, provocant homonímies, d’una altra àrea on es manté la distinció. Permet deduir on ha nascut la innovació i la seva direcció.
Dialectologia i morfologia estructural
Els primers assaigs estructurals aplicats a la dialectologia es van centrar en el vessant fònic, després a la morfologia i al lèxic. Destaquen els estudis de Grimalt sobre l’alternança “la” i “sa”.
Dialectologia i lexicografia estructural
S’ha abocat al lèxic a partir dels treballs de Pottier i Coseriu, on els dialectes hi estan presents.