Fonaments de l'Economia: Sistemes, Comportament i Benestar

Comparativa de sistemes econòmics

Lliure mercat: les famílies i les empreses prenen les decisions i l'assignació de recursos és el mercat.

Mixta: les famílies, empreses i sector públic prenen les decisions i l'assignació de recursos és el mercat.

Planificació centralitzada: la presa de decisions i l'assignació de recursos és del sector públic (òrgan de planificació).

Decisions dels agents en l'economia mixta

• Consumidors: agrupats en famílies o economies domèstiques, decideixen quins béns i serveis consumir per satisfer millor les seves necessitats.
• Empreses: prenen decisions sobre la producció i distribució de béns i serveis, normalment a canvi d’un benefici.
• Sector públic: format per les diferents administracions, té com a principal objectiu aconseguir el màxim benestar per al conjunt de la societat prenent les decisions oportunes.

Teories de la presa de decisions

Teoria de l’elecció racional

Consisteix a triar, entre les possibilitats disponibles, aquella que procura major utilitat o benestar.

Teoria de la racionalitat limitada

Les persones prenen decisions només de forma parcialment racional, a causa de limitacions d’informació, de capacitat i de temps. Les seves limitacions són:

• Decisions intuïtives: es recolzen més en l’experiència i en criteris emocionals que en la lògica o en un raonament.
• Informació incompleta: les decisions es prenen fent servir quantitats d’informació manejables, no òptimes.
• Solucions no òptimes: limitades pel temps, per la informació o per la seva capacitat, les persones prenen decisions que compleixen uns certs requisits, però no tots.

Economia clàssica vs. conductual

En la teoria clàssica, la racionalitat de les persones és plena, les preferències són estables i consistents, el procés de decisió és exempt d’emocions o intuïció i les decisions són independents del context.

En l'economia del comportament, la racionalitat de les persones és limitada, les preferències varien constantment, en el procés de decisió les emocions i la intuïció juguen un paper fonamental i el context o marc condiciona les decisions.

Cognició i biaixos cognitius

• Cognició explícita: decisions que prenem de manera conscient. Solen comportar una despesa important de recursos mentals i podem modificar-les.
• Cognició implícita: judicis o decisions que es produeixen de manera subconscient per interpretar el món, seleccionar informació i estalviar recursos cognitius.

Els biaixos cognitius són interpretacions errònies i sistemàtiques de la informació disponible que influeixen en la manera de processar pensaments i prendre decisions.

Tipus de biaixos: Patró il·lusori, arrossegament, condicionament, il·lusió de control, confirmació, heurística de disponibilitat, retrospectiva, identitat social, ancoratge, efecte marc, punt cec i profecia autocomplerta.

Arquitectura de les decisions i Nudges

L’arquitectura de les decisions estudia el context de la presa de decisions. El nudge és una estratègia per modificar el comportament de manera predictible sense prohibicions ni canvis en els incentius econòmics.

Tipus de nudges:

• Regles per defecte: tendència a acceptar el predeterminat.
• Ús de normes socials: influència del comportament dels altres (biaix d'arrossegament).
• Facilitat: fer les coses fàcils i convenients.
• Informació extra: dades sobre costos econòmics o ambientals.
• Advertiments i gràfiques: recordar conseqüències per persuadir.

Altres conceptes econòmics

Teoria de les preferències revelades

Es basa en l'existència de preferències revelades pels hàbits de compra en funció de les restriccions pressupostàries.

Paradoxa d’Easterlin

Indica la falta de relació entre la renda i la felicitat. Estudis posteriors indiquen que uns ingressos elevats no es tradueixen fàcilment en majors nivells de felicitat, però la pèrdua d'ingressos sí que té un efecte negatiu sobre el benestar.

Benestar social

Valor compartit impulsat pel sector públic per garantir l'accés a béns i serveis. Es caracteritza per l'acció social, l'adaptació al context històric i la redistribució de la riquesa.

Equitat i eficiència

L'equitat busca la justícia social (horitzontal: accés igualitari; vertical: solidaritat fiscal). El conflicte amb l'eficiència sorgeix quan les polítiques redistributives requereixen majors impostos.

Funcions de l’Estat i Estat del Benestar

L'Estat estableix el marc jurídic, subministra béns públics i redistribueix la renda. L'Estat del Benestar garanteix drets bàsics (salut, educació, justícia). La Seguretat Social protegeix els ciutadans davant la vellesa, desocupació, malaltia o accidents.