Fonaments de l'Edat Contemporània: Ideologies i Revolucions
Anàlisi del Text: Drets Naturals i Sobirania
El text defensa que tots els éssers humans són lliures per naturalesa, independents i posseïdors de drets inalienables. Aquests drets no han de ser privats ni desposseïts, garantint així la seguretat, la propietat i la vida. Es reivindica que el poder resideixi en el poble, rebutjant la ingerència externa, i es defensa la llibertat de premsa.
- Antic Règim: El poder està concentrat en una sola persona, el rei, que pot fer el que vulgui (en contraposició al text).
- Il·lustració: Proposa la divisió de poders i la llibertat (a favor del text).
Els Estats Generals i la Revolució
Els Estats Generals eren el parlament de l'Antic Règim (noblesa, església i tercer estat). Van ser convocats per solucionar problemes a favor dels privilegiats. El tercer estat va demanar duplicar el nombre de diputats i votar per persona. Finalment, els diputats del tercer estat es van constituir en Assemblea Nacional per redactar noves lleis per a França. Durant l'estiu de 1789, les revoltes burgeses van eliminar el poder del rei, culminant amb l'assalt a la Bastilla.
Mapa d'Europa al Segle XIX
- Estats alemanys: Es van crear dos blocs: la Confederació Germànica (uns 40 estats alemanys) i l'Imperi Austríac.
- Itàlia: Estava fragmentada en diversos estats amb poders polítics diferents.
- Països Baixos: Holanda i Bèlgica formaven un sol estat fins que es van separar el 1830.
- Polònia: Va ser repartida entre Rússia i Àustria.
- Imperi Otomà: Format per l'actual Turquia, l'Europa balcànica i el nord d'Àfrica.
Liberalisme, Marxisme i Anarquisme
- Liberalisme: Elimina la monarquia absoluta per crear una monarquia o república parlamentària. El parlament reuneix els representants dels ciutadans i, a la llarga, es formen partits polítics.
- Marxisme: Liquida els sistemes liberals per crear un estat obrer. S'organitzen mitjançant un partit obrer per arribar a la dictadura del proletariat.
- Anarquisme: L'estat desapareix, juntament amb totes les institucions de poder (exèrcit, policia). S'organitzen en federacions lliures de barris, comarques i sindicats.