Fonaments de l'Estètica i la Filosofia de l'Art

1. L'Estètica: La Filosofia de l'Art

L'estètica és la part de la filosofia que reflexiona sobre l'art. El seu concepte fonamental és la bellesa. Reflexiona sobre les arts particulars: pintura, escultura, arquitectura, literatura, música, dansa i cinema (també la fotografia i l'artesania). L'aparició de l'art va contribuir a fer-nos "humans" (éssers intel·ligents).

• Bellesa: és l'origen de l'experiència estètica que rau en la nostra capacitat d'emocionar-nos davant d'aquesta (per exemple, una obra d'art).
• Objectivisme estètic: els seus defensors consideren que la bellesa d'una obra d'art és una propietat intrínseca i objectiva que es troba en l'objecte que estem contemplant.
• Subjectivisme estètic: els seus partidaris afirmen que el criteri per distingir la bellesa de la lletjor es troba en les persones amb gran sensibilitat i amb coneixements artístics.

Dimensions de l'obra d'art

• Aspecte formal: la interpretació formalista considera que els elements fonamentals d'una obra són l'estructura i la composició.
• Aspecte comunicatiu: la teoria expressionista estima que el valor d'una obra d'art rau en la seva capacitat per expressar emocions i sentiments.
• Aspecte simbòlic o cognitiu: segons la visió simbolista, el valor d'una obra artística rau en la seva força per suggerir-nos interpretacions diverses de la realitat.

2. L'art com a harmonia

Els grecs buscaven reflectir l'harmonia i la bellesa de la natura (escultures clàssiques). Dins d'aquesta concepció destaquen:

• Mimesi: o imitació de la realitat. Aristòtil afirmava que la bellesa d'una obra artística es basava en aquesta.
• Teocentrisme: el cristianisme va introduir una nova interpretació del significat i del valor de l'art a Occident, on l'art estava estretament lligat a la religió.

3. L'art com a expressió del gust

Amb l'antropocentrisme s'imposa una visió realista de la natura i la introducció de la tècnica de la perspectiva, que permetia representar el món des del punt de vista de l'observador. En aquesta època apareix el crític d'art, un especialista que es dedica a informar el públic comparant i valorant les obres que creen els artistes, coincidint amb l'aparició dels museus.

L'estètica kantiana

Immanuel Kant anomena judicis estètics els enunciats en què expressem la nostra valoració d'una obra d'art (Crítica del judici). Les seves característiques principals són:

• Desinterès: l'apreciació d'una obra d'art es basa només en la seva bellesa, i no en consideracions com ara la utilitat, l'eficàcia, el plaer o la comoditat.
• Universalitat: els judicis estètics tenen caràcter universal; les obres mestres tenen tant de valor que arriben a tothom.
• Sublim: representa la màxima bellesa.