Fonaments de la Psicologia: Ànima, Mite i Pulsions Humanes

Fonaments de la Psicologia: De l'Ànima Antiga a les Pulsions Freudianes

1. Precedents de la Psicologia: L'Ànima en Plató

Plató sostenia que l'ésser humà està compost per dues entitats: el cos i la ment (o ànima). Mentre que el cos és mortal i es descompon, l'ànima és immortal i eterna. Per tant, Plató creia en la reencarnació.

Plató va definir l'ànima (psiké) distingint-ne tres parts:

• Concupiscible: La part instintiva, relacionada amb els desitjos i les necessitats bàsiques (el que Freud anomenaria pulsions).
• Irascible: La part sentimental, vinculada a les emocions i el coratge.
• Racional: La part encarregada de raonar, la facultat del pensament i la saviesa.

Per explicar l'equilibri adequat entre aquestes parts de l'ànima, Plató va crear el cèlebre mite del «carruatge d'Auriga». En aquest mite, un carruatge és tirat per dos cavalls i guiat per un auriga:

• El cavall negre representa la part concupiscible (els instints).
• El cavall blanc simbolitza la part irascible (els sentiments).
• El conductor (auriga) encarna la part racional.

Aquest mite il·lustra que, tot i que els sentiments, les emocions i els instints ens proporcionen motivacions essencials per avançar, sense la guia de la raó, l'ésser humà pot perdre el control i desviar-se del camí correcte.

2. La Psicologia en Aristòtil: Tipus d'Ànima

Aristòtil, a diferència de Plató, considerava que l'ànima és el principi vital que dóna vida i forma al cos, sent inseparable d'aquest. Va distingir tres tipus d'ànima, cadascuna amb funcions específiques:

• L'ànima Vegetativa: Present en tots els éssers vius (plantes, animals i humans), és responsable de les funcions vitals bàsiques com la nutrició, el creixement i la reproducció.
• L'ànima Sensitiva: Pròpia dels animals i els humans, permet la percepció sensorial i la resposta als estímuls. Totes les ànimes sensitives inclouen les funcions de l'ànima vegetativa.
• L'ànima Racional: Exclusiva dels éssers humans, és la més complexa i inclou la capacitat de raonar, pensar, imaginar, recordar i comprendre. Totes les ànimes racionals posseeixen també les funcions de les ànimes sensitiva i vegetativa.

3. Dinàmica de les Pulsions Freudianes: Eros i Thanatos

Segons Sigmund Freud, un dels principis fonamentals de la psique humana és la recerca del plaer i l'evitació del dolor. Al llarg de les seves investigacions, Freud va anar modificant la seva teoria sobre el nombre i la naturalesa de les pulsions.

Inicialment, va postular dues pulsions principals: l'autoconservació i la sexualitat. Posteriorment, les va unificar, argumentant que la pulsió d'autoconservació estava subordinada a la sexualitat. Finalment, com a conclusió de la seva evolució teòrica, va establir dues pulsions fonamentals que operen en l'ésser humà:

• Eros (la pulsió de vida): Representa la tendència cap a la unió, la construcció i la conservació. Inclou les pulsions d'autoconservació i les pulsions sexuals, manifestant-se en la recerca de plaer, l'alimentació, la reproducció i la creació.
• Thanatos (la pulsió de mort): Simbolitza la tendència cap a la destrucció, la desintegració i el retorn a un estat inorgànic. Aquesta pulsió es pot manifestar tant cap a l'exterior (agressió, violència) com cap a l'interior (masoquisme, autodestrucció).

Aquestes dues pulsions, Eros i Thanatos, es troben en constant interacció i conflicte, modelant la dinàmica de la psique humana.