Fonaments de la Psicologia: Vida Psíquica, Ment i Conducta

Vida psíquica

Els processos inclouen records; és un estat neuronal on es representen fets passats. En la psicologia de l'antiga Grècia, es definia com les operacions internes que realitza un individu. Plató la considerava immortal i amb accés a un altre món, mentre que els cristians la van denominar ànima. Actualment, el terme queda tergiversat i parlem de ment en lloc de vida psíquica.

• Intencionalitat: Intencions buides, referides a coses que no es poden veure ni tocar.
• Intimitat: Processos accessibles només per a la persona que els posseeix (teoria de la psicoanàlisi de Freud).

Conscient i inconscient

La ment es divideix en una part conscient i una altra d'inconscient. Els elements mentals que no tenim sota control s'anomenen inconscients i són la causa de les conductes anòmales. A través de la sublimació, desviem els nostres instints cap a objectes socialment acceptats.

Freud creia que, en néixer, som un conjunt d'instints que reprimim per l'educació i la cultura. L'instint és una força que vol ser satisfeta; si no es satisfà, genera una tensió que alimenta l'inconscient.

Facultats cognitives (FC)

• Sensació: No és una facultat pròpiament dita, no es dona a la ment, però és necessària per a les facultats cognitives; és un procés passiu.
• Percepció: Procés actiu que prové de la sensació, organitza la informació i utilitza les lleis de la Gestalt.
• Memòria: Pot ser instantània, a curt termini o a llarg termini; pot ser mecànica o significativa (segons la qualitat).
• Imaginació: Capacitat de representar successos que no existeixen (reproductora o fantàstica).
• Intel·ligència: Capacitat bàsica per adaptar-nos a circumstàncies noves.

Emocions i afectes (EA)

• Sentiments: Baixa intensitat i llarga durada.
• Emocions: Més intenses, amb alteracions fisiològiques de curta durada.
• Passions: Intensitat elevada i llarga durada.

Concepte de l'ésser humà (CF)

• Dualisme: Defensa que l'ésser humà és compost de cos i ment (Descartes i Plató).
• Monisme: Defensa la ciència i la unitat indivisible; redueix tot a matèria, una única entitat.
• Persona (Emmanuel Mounier): El cos és 100% físic i mental, i 100% esperit. El físic i la ment estan sempre units. A diferència del dualisme, no parla d'ànima eterna ni té un caràcter religiós.

Conducta (COND)

Són les reaccions observables que elaborem davant dels estímuls que planteja l'entorn:

• Heretada: Tots els individus reaccionen igual davant d'un estímul.
• Apresa: Elaborem respostes diferents davant del mateix estímul segons l'aprenentatge.

Segons el conductisme (John Watson i Pavlov), totes les conductes humanes són apreses mitjançant un mecanisme d'associació, aprenem i desaprenem segons premis i càstigs.

TEDH

: inadaptació, plasticitat, insatisfacció