Fonètica Catalana: Articulació de Sons i Fenòmens Fonètics

La Producció dels Sons

L'articulació dels sons és el procés de producció dels sons en l'aparell fònic. S'hi distingeixen dos moments: la fonació i l'articulació.

Fonació

Quan l'aire passa per la laringe i fa vibrar les cordes vocals. Si es tensen, vibren i fan un so sonor; si no es tensen, fan un so sord.

Articulació

Es produeix quan la laringe es posiciona depenent de la posició que prenen els diferents òrgans bucals, o la intervenció del nas.

Articulació dels Sons Vocàlics

La descripció dels sons vocàlics s'efectua segons el lloc d'articulació i el grau d'obertura:

Lloc d'Articulació

Està determinat per la posició del dors de la llengua. Si s'acosta al paladar, s'acosta a les dents, és un so anterior ([i], [e], [ε]). També pot ser central ([a], [ə]), i si s'acosta al paladar, és posterior ([u], [o], [ɔ]).

Grau d'Obertura

Té origen en la posició del dors de la llengua. Acostant-se o allunyant-se del paladar fa que tingui un so obert ([a]), mitjà obert ([ε]), mitjà ([ə]), mitjà tancat ([e], [o]), o tancat ([i], [u]), a mesura que s'hi va acostant.

Vocàlics: Obert o Tancat

[e] representa la e tancada;

[ɛ] representa la e oberta;

[o] representa la o tancada;

[ɔ] representa la o oberta;

[ə] representa la vocal neutra.

[a] representa el so de la vocal a.

[i] representa el so de la vocal i.

[u] representa el so de la vocal u.

Articulació dels Sons Consonàntics

El Punt d'Articulació

El punt d'articulació d'un so serveix per indicar el lloc de la cavitat bucal on un òrgan articulatori actiu entra en contacte amb un altre de passiu, constituint una dificultat per al pas de l'aire i produint un so determinat.

Segons l'articulació, hi ha els següents punts d'articulació:

• Bilabials: els dos llavis es toquen per interrompre la columna d'aire. [b], [β], [p], [m], [w]
• Labiodentals: les incisives superiors freguen el llavi inferior. [f], i [v]
• Dentals: la llengua toca o s'acosta molt a les dents. [d], [ð], [t]
• Alveolars: la llengua toca els alvèols, és a dir, la part posterior de les dents. [z], [s], [n], [l], [ɾ], [r], [ts], [dz]
• Palatals: la llengua toca la part superior del paladar. [g], [ɣ], [k], [ŋ], [ɫ]
• Velars: la llengua es mou cap a la part posterior de la boca. [g], [ɣ], [k], [ŋ], [ɫ]

Mode d'Articulació

És la manera com es comporten els òrgans per articular un so (fregament, vibració, obstrucció). Segons això, els sons poden ser:

• Oclusiva: quan hi ha una interrupció total del pas de l'aire en algun moment. [b], [d], [g], [p], [t], [k]
• Africada: quan es produeix una oclusiva seguida immediatament d'una fricativa. [dz], [ts], [dʒ], [tʃ]
• Fricativa: quan es produeix una turbulència en la columna d'aire. [z], [s], [ʒ], [ʃ], [f], i [v]
• Aproximant: quan els òrgans de fonació no s'arriben a tocar. [β], [ð], [ɣ], [w], [j]
• Nasal: quan l'aire surt alhora pel nas i per la boca. [m], [n], [ɲ], [ŋ]
• Vibrant o Ròtica: quan hi ha una agitació repetida de la llengua contra altres òrgans de manera ràpida. [ɾ], [r]
• Lateral: quan l'aire escapa pels costats de la llengua. [l], [ʎ], [ɫ]

Fenòmens de Contacte Vocàlic al Mateix Mot

• Diftong: grup de dues grafies vocàliques que es pronuncien en un sol cop de veu. Una d'elles actua com a nucli i, per tant, com a vocal; l'altra apareix com a marge vocàlic i esdevenen sons semivocàlics o semiconsonàntics:
  1. Diftong decreixent: els sons [j] o [w] van darrere de la vocal. Exemples: gaire, restaurar, veure
  2. Diftong creixent: els sons [j] o [w] van davant de la vocal. Exemples: quatre, pingüí, noia
• Triftong: grup de fonemes vocàlics constituït per una semiconsonant, una vocal i una semivocal. Exemples: seieu, guaitar, creueu
• Hiat: dues vocals en contacte que formen part de síl·labes diferents. Exemples: ciència, duaner, Joan

Fenòmens de Contacte Vocàlic entre Mots

• Elisió: desaparició d'una de les vocals en contacte:
  1. Dues vocals àtones:
     • Vocals iguals: una amiga, suro humit
     • Vocals diferents: una horeta
  2. Entre vocal àtona i vocal tònica, si l'àtona és diferent: bona hora
• Sinalefa (o Diftong Sintàctic): fusió en una sola síl·laba de dues vocals en contacte situades l'una a la fi d'un mot i l'altra al començament del mot següent:
  1. Dues vocals àtones:
     • Si una és [ə]: la indisciplina
     • Si una és [i] / [u]: revisi humitats
  2. Entre vocal àtona i vocal tònica, si l'àtona és [i] / [u]: calor intensa, farà humitat

Geminació

Pronúncia duplicada d'un so, en aquest cas consonàntic.

Exemple: Emmagatzemar

Emmudiment

Consisteix a deixar de pronunciar un fonema. És a dir, una consonant esdevé muda.

L'emmudiment sol produir-se a final de mot, però de vegades també dins d'un mateix mot.

Quines consonants emmudeixen? Normalment algunes oclusives, la vibrant i també la "s" d'algun mot concret.

Exemple: Sant Pau: [san'paw]

Sensibilització

Es produeix quan una consonant primer ha emmudit i després torna a pronunciar-se.

Exemple: cent anys [sen'taŋs]

Assimilació

L'assimilació és un fenomen fonètic en el qual un so adquireix característiques del o dels sons contigus quant al mode o al punt d'articulació.

Exemples:

• canvi (la n sona com una nasal bilabial [m]) — canvi de punt d'articulació
• cangur (la n sona com una nasal velar [ŋ]) — canvi de punt d'articulació
• atleta (la t sona com una lateral alveolar [l]) — canvi de mode d'articulació
• ametlla (la t sona com una lateral palatal [ʎ]) — canvi de mode i de punt d'articulació

Ensordiment

Dins d'una paraula, quan una oclusiva sonora o una fricativa sonora van seguides d'una consonant sorda.

Exemples: absolució (la b sona [p] sorda).

Per a totes les oclusives a final de paraula, quan no van seguides d'una paraula que comenci per una consonant sonora.

Exemples: "fred" (la d sona [t] sorda);

"fred glacial" (la d sona [d] sonora).

També quan van seguides d'una paraula que comenci per una vocal.

Exemples: "fred àrtic" (la d sona [t] sorda).

Per a totes les fricatives a final de paraula, quan no van seguides d'una paraula que comenci per una consonant sonora o una vocal.

Exemples: "la mosca brunz tot el dia" (la z sona [s] sorda);

però "la mosca brunz mentre dormo" (la z sona [z] sonora).

Sonorització

Dins d'una paraula, quan una oclusiva sorda, una fricativa sorda o una africada sorda van seguides d'una consonant sonora en una síl·laba diferent. Exemples: "capgròs" (on la p sona [b]), "modernisme" (on la s sona [z]), "migdia" (on la g sona [dʒ]). Però no pas en casos com "ample", on el grup pl és dins de la mateixa síl·laba.

Per fonètica sintàctica, quan una paraula acabada amb una fricativa sorda o una africada sorda va seguida d'una vocal o una consonant sonora.

Exemples: "les altres" (on la s sona [z]),

"les mateixes" (on la s sona [z]),

"peix al cove" (on el grup ix sona [ʒ]),

"mig obert" (on la g sona [dʒ]).