Fonts del Dret a Catalunya: Llei, Costum i Principis Generals
Les fonts del dret es poden classificar segons diferents punts de vista. Des d'una perspectiva, distingim entre fonts directes, que contenen la norma jurídica (com la llei, el costum i els principis generals del dret), i fonts indirectes, que ajuden a la comprensió i formació de la norma jurídica. Des d'un altre punt de vista, trobem les fonts materials, que són aquelles que tenen el poder de crear dret per si mateixes, i les fonts formals, que són els mitjans a través dels quals es genera el dret (llei, costum, etc.).
Fonts del Sistema Jurídic Català
La principal font del sistema jurídic català és la Constitució Espanyola de 6 de desembre de 1978, que té una doble vessant: una aplicació directa pel que fa als drets i llibertats fonamentals, i una funció com a norma fonamental i com a font de fonts del dret.
La Llei
La llei és una norma jurídica de caràcter positiu, d'origen estatal, forma escrita i caràcter solemne. Es diferencia de les altres normes jurídiques per la seva importància i rang.
Característiques de la Llei:
- Racionalitat: S'ajusta al dret natural i està orientada al bé comú.
- Obligatorietat: Conté un mandat que obliga a fer o no fer alguna cosa.
- Generalitat: Es refereix a una cosa determinada i va dirigida a tothom.
Segon caràcter de la Llei:
- Legalitat: Ha de ser tramitada i aprovada seguint el procediment establert.
- Publicitat: Ha de ser exposada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per a coneixement general.
Classificació de les Lleis més importants:
- Lleis Marc: Tenen una funció concreta dins l'Estatut d'Autonomia. Un legislatiu autonòmic elabora una norma i la proposa a l'Estat. L'Estat pot acceptar-la o no. Si és ratificada, torna a la comunitat autònoma perquè sigui ratificada per la societat de la comunitat.
- Lleis Orgàniques i Ordinàries: S'aproven per majoria absoluta al Congrés dels Diputats. La diferència entre elles rau en la matèria que regulen.
- Decrets Lleis i Decrets Legislatius: Els Decrets Lleis neixen per iniciativa del Govern i es reserven per a casos d'urgència o necessitat. Els Decrets Legislatius neixen per iniciativa parlamentària, són elaborats pel Govern i es basen en una llei de bases.
El Costum
El costum és la pràctica efectiva i reiterada d'una determinada conducta. Quan la societat reconeix aquesta pràctica, es converteix en norma jurídica.
Diferència entre Llei i Costum:
La llei procedeix dels poders sobirans i és escrita, mentre que el costum sorgeix de la societat i no és escrit.
Requisits del Costum:
- Ús reiteratiu: La pràctica ha de ser constant en el temps.
- Opinió iuris seu necessitatis: Convicció general de la comunitat que aquesta pràctica és obligatòria.
- No contrari a la moral ni a l'ordre públic.
- No contrari a llei imperativa.
Classes de Costum:
- Segons l'abast territorial: General (tot el territori català), regional (comarca) o local (poble).
- Segons la matèria que regula: General (abasta tota figura jurídica) o especial (referit a una figura jurídica concreta).
- Segons la relació del costum amb la llei:
- Costum praeter legem: Regula situacions sobre les quals la llei no diu res.
- Costum secundum legem: Interpreta o complementa el que regula la llei.
- Costum contra legem: Contradiu el que regula la llei (generalment no és acceptat).
Principis Generals del Dret
Els principis generals del dret es basen en la justícia i es fonamenten en la llei i els costums. S'apliquen en defecte de llei i costum, i serveixen per interpretar-les i integrar les llacunes legals.
Requisits dels Principis Generals del Dret:
- Vigència i aplicabilitat al cas concret.
Com s'apliquen?
S'apliquen per analogia iuris, és a dir, s'extreu un principi general del sistema jurídic que es pot aplicar a un cas concret, analitzant el precepte corresponent.
La Jurisprudència
La jurisprudència no és una font del dret en sentit estricte, sinó un element complementari per a la interpretació de la llei, el costum i els principis generals del dret.
En sentit ampli, la jurisprudència comprèn totes les sentències dictades pels tribunals de justícia. En sentit estricte, està formada per les sentències dictades pel Tribunal Suprem (TS).
Quan hi ha jurisprudència?
Una sola sentència no crea jurisprudència. Es requereixen, com a mínim, dues sentències que resolguin un supòsit de fet similar, establint un criteri d'habitualitat o reiteració que serveix de fonament a la decisió.
Canvi de Jurisprudència:
La jurisprudència és canviant. Una nova sentència no deroga la precedent, però es tindrà més en compte el criteri actual.
Funció de la Jurisprudència:
Actua com a element complementari de l'ordenament jurídic, interpretant les fonts del dret.