Forces d'oposició a Espanya (1900-1931): Republicanisme, Carlisme i Moviment Obrer
Forces d'oposició a l'Espanya del segle XX
1. Republicanisme
El republicanisme va ser la principal força d'oposició, tot i que estava molt fragmentat. El 1903 es va crear la Unió Republicana, liderada per Nicolás Salmerón.
A Barcelona, el moviment estava liderat per Alejandro Lerroux, que comptava amb el suport de les classes populars i va aconseguir èxits electorals entre 1903 i 1905. El seu discurs tenia un marcat caràcter anticatalanista. Quan la Unió Republicana es va apropar a Solidaritat Catalana, Lerroux ho va rebutjar i se'n va desmarcar, creant el Partido Radical. Després de la Setmana Tràgica, va perdre el suport popular i es va traslladar a Madrid.
2. Carlisme i Tradicionalisme
Jaume de Borbó era el pretendent a la corona, però el partit patia disputes internes. Un sector va donar suport a Alemanya durant la Gran Guerra. Vázquez de Mella se'n va separar i va crear el Partido Católico Tradicionalista, concentrat a Navarra, el País Basc i Catalunya.
- 1907: Es crea el Requetè, força de xoc contra l'obrerisme i el republicanisme.
- 1931: Amb l'arribada de la República, s'ajunten amb el partit "Comunió Tradicionalista".
3. Moviment Social i Anarquista
El PSOE i la UGT
El PSOE va incrementar els seus afiliats basant-se en tres pilars: la defensa de l'acció política, l'aprofitament dels avantatges del sistema parlamentari i el pacte amb partits burgesos. El 1910, Pablo Iglesias va ser elegit diputat.
La UGT va créixer notablement, defensant l'acció política per aconseguir reformes socials i laborals, així com la participació de representants obrers (destacant F. Largo Caballero).
Anarcosindicalisme
L'anarcosindicalisme va tenir un paper destacat en la vaga general de Barcelona (1902). El 1907 es va crear Solidaritat Obrera i, el 1910, es va fundar la CNT, basada en:
- Independència de la classe obrera respecte a la burgesia.
- Apoliticisme del moviment obrer i absentisme electoral.
- Necessitat de la unitat sindical.
- Enderrocament del capitalisme mitjançant la vaga general revolucionària.
Es van crear sindicats únics d'indústria, apostant per l'apoliticisme i la negociació directa.
4. Catalanisme i Republicanisme
La Lliga Regionalista es va consolidar com el partit hegemònic a Catalunya sota el lideratge d'Enric Prat de la Riba. El partit reclamava l'autonomia política per a Catalunya i estava disposat a intervenir a Espanya per modernitzar i descentralitzar l'Estat:
- "Catalunya endins": Enric Prat de la Riba.
- "Catalunya enfora": Francesc Cambó.
El partit va haver de fer front al republicanisme i al lerrouxisme, a més de les discrepàncies ideològiques internes. El 1904, Cambó i altres dirigents no van boicotejar la visita del rei; el partit ho va aprovar, fet que va provocar que el sector més republicà abandonés la formació.