Formació de Catalunya: De la Marca Hispànica a la Independència
Catalunya: Orígens i Formació
A principis del segle VIII, la península ibèrica va ser ocupada pels musulmans. A finals del mateix segle, els reis francs van expulsar els musulmans d'una part del territori, coneguda com a Catalunya Vella.
Aquesta zona es va organitzar en comtats que, inicialment, depenien del monarca carolingi. Entre els segles IX i X, aquests comtats es van declarar independents.
Durant els dos segles següents, els comtats catalans van expulsar els musulmans de la resta del territori català, anomenada Catalunya Nova. El territori català es va anar configurant al voltant del comtat de Barcelona.
El nom catalans va començar a utilitzar-se al segle XI per referir-se a la gent de Catalunya, ja que compartien una mateixa llengua, el català, es governaven amb institucions i lleis comunes, i practicaven la mateixa religió, el cristianisme.
L'exèrcit musulmà, al segle VII, havia envaït la península ibèrica, arribant fins a l'Ebre i conquerint Saragossa el 714. Des d'allí, van iniciar la conquesta del territori que més endavant seria Catalunya. Algunes poblacions van ser conquerides per la força de les armes, mentre que d'altres van signar tractats de submissió.
A principis del segle IX, al nord de Catalunya, l'ajuda dels reis francs va ser decisiva per expulsar els àrabs.
El territori va quedar sota el control de comtes que depenien del monarca franc. El control islàmic va ser breu i no va arribar a islamitzar-se, per això es va anomenar Catalunya Vella.
Els territoris del sud i l'oest van estar sota el control d'Al-Àndalus durant tres-cents anys i van adoptar la llengua àrab, la religió i els costums islàmics. La frontera entre Catalunya Vella i els territoris musulmans estava marcada pels rius Llobregat, Anoia i Segre.
Durant l'època del califat de Còrdova, les poblacions de les valls de l'Ebre, el Segre, el Cinca i la plana de Lleida es van islamitzar i van adoptar les formes de vida, els avenços agrícoles i urbans dels musulmans.
Amb la desaparició del califat (1031), es van crear les taifes de Tortosa i Lleida, governades per la noblesa local. La línia de la frontera es va fortificar amb molts castells. Les ciutats van créixer i se'n van crear de noves, destacant Balaguer, Lleida i Tortosa (amb 15.000 habitants).
La Marca Hispànica
A causa de la necessitat de protegir la frontera sud del seu regne davant els musulmans, els reis francs van crear una franja protectora fortificada al llarg dels Pirineus (Pamplona-Barcelona), que va rebre el nom de Marca Hispànica.
El territori català que governava Carlemany anava des dels Pirineus fins al Llobregat i estava delimitat pel riu Segre a l'est. El monarca el va dividir en comtats (Rosselló, Empúries, Girona, Cerdanya, Barcelona, Urgell...), governats per comtes.
Fins a l'any 878, els comtes eren nomenats i destituïts lliurement pels reis francs.
Cap a la Independència
A finals del segle IX, els comtes catalans, tot i ser nomenats pel rei dels francs, van convertir el seu càrrec en hereditari. El primer pas el va fer Guifré el Pelós, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya, que va deixar el seu càrrec als seus descendents.
El pas definitiu cap a la independència dels comtats catalans dels monarques francs el va fer el comte Borrell III.
Quan Almansor va destruir Barcelona (985), el comte Borrell va demanar ajuda al rei de França, però aquest li va negar perquè no disposava de mitjans.
A causa de la necessitat de protegir la frontera sud del seu regne davant els musulmans, els reis francs van crear una franja protectora fortificada al llarg dels Pirineus (Pamplona-Barcelona), que va rebre el nom de Marca Hispànica.
El territori català que governava Carlemany anava des dels Pirineus fins al Llobregat i estava delimitat pel riu Segre a l'est. El monarca el va dividir en comtats (Rosselló, Empúries, Girona, Cerdanya, Barcelona, Urgell...), governats per comtes.
Fins a l'any 878, els comtes eren nomenats i destituïts lliurement pels reis francs.
A finals del segle IX, els comtes catalans, tot i ser nomenats pel rei dels francs, van convertir el seu càrrec en hereditari. El primer pas el va fer Guifré el Pelós, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya, que va deixar el seu càrrec als seus descendents.
El pas definitiu cap a la independència dels comtats catalans dels monarques francs el va fer el comte Borrell III.
Quan Almansor va destruir Barcelona (985), el comte Borrell va demanar ajuda al rei de França, però aquest li va negar perquè no disposava de mitjans.