Formació de l'estat modern: monarquies, religió i reformes

La formació de l'estat modern

La formació de l'estat modern: monarquies autoritàries (el rei té tot el poder). Els monarques europeus van adoptar un seguit de mesures per fer efectives les seves decisions. D'aquesta manera pretenien subordinar els altres poders i controlar més directament els seus regnes.

• Van crear una burocràcia que depenia directament d'ells (persones que gestionen el país).
• Van augmentar i enfortir els exèrcits.
• Van augmentar els impostos.
• Van crear una xarxa diplomàtica (gestionar guerres, mantenir contactes i fer negocis amb les cancelleries d'altres països).

La cort o casa del rei es va instal·lar en una ciutat fixa des d'on es governaven els territoris de la monarquia.

Grans regnes

França: potència terrestre (van millorar l'exèrcit, l'economia i van augmentar la població).

Anglaterra: potència marítima (millor flota marítima).

Espanya: potència colonial: van posar les bases de la unió dinàstica dels regnes de la península Ibèrica, llevat de Portugal.

Rússia: potència terrestre; Ivan III el Gran va ser una figura destacada de Rússia.

Unió dinàstica

Ferran, fill del rei d'Aragó, i Isabel, filla del rei de Castella, s'havien casat. Aleshores es va produir la unió dinàstica de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó. Cada corona es va mantenir independent, amb lleis i institucions pròpies. Isabel va morir i Joana la Boja (la seva filla) va tenir formalment tot el poder. La bogeria de Joana la va incapacitar per exercir la responsabilitat del tron, i Ferran va ocupar el seu lloc fins que Carles I, fill de Joana la Boja i Felip el Bell, es va fer càrrec del tron de les dues corones el 1516. D'aquesta manera es va consolidar una unió dinàstica que va tenir una gran influència a Europa.

Política interior

Van crear un exèrcit professional i permanent. Als territoris de la Corona d'Aragó, el rei Ferran II va mantenir el pactisme, el sistema polític que condicionava i limitava el poder dels monarques. Castella és descrita com una monarquia autoritària.

Unitat religiosa

Els Reis Catòlics van fer de la unificació religiosa un dels objectius de la política interior. El 1478 van establir el Tribunal de la Santa Inquisició. El 1492 es va produir l'expulsió dels jueus. Els moriscos van ser obligats a convertir-se al cristianisme; posteriorment Felip III els va expulsar perquè, segons el règim, continuaven amb les seves costums.

L'humanisme

L'humanisme defensa que l'ésser humà ha de ser el centre de tot. És per això que a partir d'aquest moment no es parla només de religió.

• Corrent ideològic nascut a finals de l'Edat Mitjana.
• Es basa en: economia, medicina, política i art.
• Van iniciar la recuperació d'obres grecoromanes.
• Recerca de la veritat i ús de la raó.
• Reivindicació de la curiositat.
• Topades amb l'Església.
• És el precedent del Renaixement.
• Difós gràcies a la impremta (i al llatí entre la població culta).

Desenvolupament científic

• Teoria heliocèntrica: la va proposar Copèrnic.
• Isaac Newton va elaborar teories sobre els astres i la gravetat.
• Avenços en la medicina i la química.

La reforma protestant

Tot va començar quan determinats sectors de la societat europea no estaven d'acord amb alguns comportaments de l'Església catòlica i del papa. No estaven d'acord amb com funcionava l'Església medieval, que operava com un estat ric i poderós. Tampoc estaven d'acord amb les indulgències: eren donatius que es feien a l'Església a canvi que se'ls perdonessin els pecats. El papa Borja va ser percebut per alguns com la representació del que estava malament a l'Església.

Al s. XVI un monjo alemany anomenat Martí Luter va plantejar diverses crítiques a l'Església:

• Les persones se salven per la fe, i no pas per les obres que facin.
• Els creients es relacionen directament amb Déu per l'oració.
• L'única font de veritat són els textos sagrats; cada persona pot interpretar la Bíblia com vol.
• Dels set sagraments només dos són veritables: el baptisme i l'eucaristia.
• El culte a la Verge i als sants ha de desaparèixer.
• Luter va negar l'autoritat del papa.

Expansió del protestantisme

• Expansió pel centre i el nord d'Europa.
• Van ser els prínceps alemanys els que van donar suport a Luter.
• El protestantisme va permetre la lectura i la interpretació directa de les escriptures; es va poder difondre gràcies a la impremta i a les traduccions.
• Fragmentació: calvinistes a Escòcia, luterans a Alemanya, Dinamarca i Suècia, anglicans a Anglaterra.

La Contrareforma

La Contrareforma és la reacció de l'Església catòlica contra l'avenç de l'humanisme i del protestantisme.

Objectius:

• Frenar el protestantisme.
• Millorar el funcionament intern de l'Església.
• Inquisició per perseguir els protestants (segons la pràctica i la justificación de l'època).

Concili de Trento

És la reunió que es va fer a Trento per buscar la manera d'aconseguir els objectius de la Contrareforma. Es va intentar reconciliar-se amb els protestants, però no ho van aconseguir.

Decisions que es van prendre

• Confirmació de les tesis catòliques.
• Enfortiment de la disciplina i la formació del clergat (van multiplicar-se els seminaris).
• Fundació del catecisme.
• Creació d'una llista de llibres prohibits (heretgia, bruixeria, ciència segons els criteris de l'època).