Fosil·lització i Datació Geològica: Mètodes i Principis

El Procés de Fosil·lització i la Datació Geològica

El Procés de Fosil·lització

El primer pas en la fosil·lització és la mort de l'organisme i la seva descomposició a mans de les bacteris. És fonamental que l'organisme no estigui molt de temps exposat a la superfície, ja que els agents oxidatius de l'ambient poden acabar amb tota possibilitat que perduri en el temps.

Quan l'organisme perd les seves parts toves i conserva únicament la seva estructura més dura, comença un procés conegut com a mineralització. Aquest consisteix en la substitució dels compostos orgànics per compostos inorgànics. Un cop el procés ha avançat, només cal esperar que es completi.

Principis Fonamentals de la Geologia per a la Datació

Principi de Superposició

Habitualment, els estrats es disposen en el mateix ordre en què es van dipositar, sempre que no hi hagi hagut una alteració posterior important. Així, podem assumir que, normalment, els estrats més profunds són els més antics.

Principi de Successió Biològica

Si en un estrat hi ha fòssils, segurament es van formar al mateix temps que la roca que constitueix l'estrat. Així, si podem datar els fòssils, podem saber l'edat de l'estrat. També podem deduir que els estrats que continguin els mateixos fòssils són de la mateixa època.

Principi d'Actualisme

En el passat, les forces geològiques que actuaven sobre les roques devien ser les mateixes que en l'actualitat i devien produir els mateixos efectes. Per això, si trobem formacions en les roques similars a les que trobem avui dia, podem suposar que han estat causades pels mateixos fenòmens geològics.

Datació per Carboni-14 (C-14)

Els raigs solars converteixen molts àtoms de nitrogen en carboni-14, una variació radioactiva del carboni. En respirar, els organismes obtenen una proporció constant de carboni-14 radioactiu i no radioactiu. Per tant, mentre l'organisme respira, manté la mateixa proporció de C-14 als teixits.

Quan l'organisme mor, l'intercanvi de CO2 amb l'atmosfera s'atura. En morir, el cos es queda amb la mateixa quantitat de C-14 que hi havia a l'atmosfera en aquell moment. Això ens permet conèixer aproximadament quan va viure l'organisme, si comparem la proporció de carboni-14 de l'atmosfera amb la de carboni-14 que resta en el seu fòssil.

Tipus de Roques i la seva Relació amb la Datació

De roques, n'hi ha de tres tipus principals, però no totes elles ens poden aportar el mateix tipus d'informació, ja que es formen per processos ben diferents:

• Roques Ígnies

  Les roques ígnies són les que es formen pel refredament del magma que emergeix de l'interior de la Terra. Durant la seva cristal·lització, acostumen a acumular elements radioactius que ens poden ajudar a conèixer la seva edat, és a dir, el temps que fa que es van refredar.

• Roques Sedimentàries

  Les roques sedimentàries són les que es formen per l'acumulació, compactació i cimentació de sediments. És a dir, estan formades per fragments d'altres roques que es van formar prèviament.

• Roques Metamòrfiques

  Les roques metamòrfiques són aquelles roques que es formen per metamorfisme, en sotmetre qualsevol tipus de roca a altes pressions o temperatures sense que s'arribi a fondre.

Per a la datació radiomètrica, només les roques ígnies són adequades, ja que són les úniques que contenen els elements radioactius necessaris per a aquest mètode.