Francisco de Goya: Un Geni entre el Neoclassicisme i el Romanticisme
Introducció
Goya és un dels referents indiscutibles dels segles XIX i XX. Viu un període de transició entre el Neoclassicisme i el Romanticisme. Però la seua obra fuig de qualsevol intent de catalogació, és una figura complexa, que sintetitza moviments artístics diferents. Serà també una gran influència sobre estils posteriors (Romanticisme, Realisme, Impressionisme, Expressionisme). De fet, es considera precursor de la pintura contemporània.
Característiques de l'obra de Goya
- Els seus mestres són Velázquez, Rembrandt i la natura.
- En els seus inicis destaca la seua delicadesa, però amb el temps es despreocupa per la forma: és precursor de l'Expressionisme. Acaba creant un món propi cap allò lleig i terrible. En moltes obres busca l'expressivitat, mitjançant la deformació de les figures o l'exageració dels seus trets.
- S'avança al Romanticisme en: l'emotivitat i el dramatisme de les composicions.
- Té un gran interès per la llum.
- Pel que fa al dibuix introdueix grans aportacions:
- El més important és el color, on també experimenta una evolució.
- Pel que fa a la pinzellada, parteix de Velázquez i va més enllà. Es pot dir que Goya actua com a pont entre Velázquez i els Impressionistes.
- La gran varietat tècnica (gravats, teles, frescos) i temàtica (retrats, quadres religiosos, etc.)
1a Etapa: Visió Optimista de la Vida (1770-1798)
Entre 1770-1771 viatja a Itàlia, on rep la influència de la pintura acadèmica. Quan torna a Espanya entra en contacte amb Bayeu i Mengs, pintors de la cort, que li donen feina a la Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara on pintarà molts cartons. Realitzarà 4 sèries: El Gronxador, El Joc del Pelele, La Gallina Cega, La Cometa, etc. Tots de pinzellada energètica, ràpida i solta.
En els anys 80 és nomenat pintor reial i això li permet conèixer les col·leccions reials i establir una relació directa amb els il·lustrats i els cercles aristocràtics. Treballa per als Ducs d'Osuna, per als que realitza retrats i quadres de decoració, on desenvolupa una preocupació per la classe obrera (idees il·lustrades). La seua habilitat com a pintor serà reconeguda per la cort en la dècada de 1780 i serà molt sol·licitat.
2a Etapa: Crítica, Patiment i Fantasia (1798-1808)
Aquesta etapa per a ell es basa en la crítica, el patiment i la fantasia. Diversos fets li fan replantejar-se la seua pintura i la funció de l'art. Una greu malaltia que pateix, saturnisme, el deixa sord. Posteriorment, els esdeveniments històrics que succeeixen, com l'abandonament de les idees il·lustrades de Carles IV, per temor a la Revolució Francesa, deceben a Goya. Aquest pessimisme el trasllada a la pintura, allunyant-se de l'academicisme neoclàssic i aposta per la llibertat del pintor, i posteriorment evoluciona cap a una visió negativa de la societat.
En aquesta època pinta quadres de naufragis, de bojos o representa el poble com una massa inculta i manipulada. També, es nota la influència del retrat anglès, que atén especialment a la psicologia del retratat, i a la naturalitat de l'actitud. I disminueix la importància de medalles, objectes o símbols de poder dels retratats.