El Franquisme (1959-1975): Desenvolupament i Canvis Socials
El franquisme: creixement econòmic i immobilisme polític (1959-1975)
Els governs del desarrollismo
El govern format per Franco i els governs successius van comportar un canvi de l'orientació del franquisme. Es distingeixen dues etapes:
- Primera etapa: Van prevaler els principis del falangisme.
- Segona etapa: Protagonitzada pels tecnòcrates, una nova generació de polítics (vinculats a l'Opus Dei) que consideraven el creixement econòmic com la principal garantia d'estabilitat social.
Amb un perfil més tècnic, l'objectiu era un reformisme sense qüestionar la dictadura, buscant una sortida a la greu situació econòmica i social, en un context on Europa vivia una etapa de recuperació després de la Segona Guerra Mundial.
El Pla d'Estabilització
L'objectiu era posar fi al fort intervencionisme comercial i financer:
- Estabilització econòmica: Per reduir la inflació, es van apujar els tipus d'interès, es va limitar la concessió de crèdits i es van congelar els salaris.
- Liberalització interior: Eliminació d'organismes estatals interventors i fi de la reglamentació dels preus fixos.
- Liberalització exterior: Eliminació d'obstacles a l'entrada de mercaderies estrangeres i facilitació de la inversió de capitals exteriors.
Els Plans de Desenvolupament
Se'n van fer tres. Per supervisar-ne el funcionament es va crear el càrrec de comissari, ocupat per Laureà López Rodó. Consistia a aplicar una planificació econòmica indicativa per impulsar des de l'Estat el creixement de l'economia mitjançant:
- Accions estructurals: Per solucionar algunes deficiències de la indústria.
- Pols de desenvolupament: Per reduir els desequilibris econòmics.
En general, la planificació franquista no va assolir tots els seus objectius.
Creixement demogràfic i moviments migratoris
Augment de la població
Va ser conseqüència d'un descens de la mortalitat (sobretot l'infantil) i una natalitat elevada gràcies a unes condicions de vida més favorables. Es va produir un augment de l'esperança de vida gràcies a una millor sanitat. La població catalana va créixer de manera més accelerada, passant de 3,9 a 5,5 milions en 15 anys, amb un boom de naixements superior a la mitjana espanyola.
Moviments migratoris
- Èxode rural: Molts pagesos, sense feina a causa del procés de mecanització, van emigrar del camp a la ciutat.
- Migracions exteriors: Habitants de zones agrícoles d'Espanya (Andalusia, Extremadura...) van buscar oportunitats a les ciutats industrials espanyoles i europees (França, Alemanya, Suïssa i Bèlgica).
- Migracions interiors: Prop de 4 milions de persones van canviar el seu lloc de residència.