El Franquisme a Espanya: Repressió i Control

1. Un règim dictatorial

1.1 Característiques del franquisme

Trets més rellevants:

• El totalitarisme: El franquisme estava inspirat en el model feixista alemany i italià. Es va suprimir la Constitució del 31, es va clausurar el Parlament i es van prohibir partits i sindicats. Només existia un únic partit i un únic sindicat.
• El cabdillisme: Franco tenia el títol de Caudillo d'Espanya, era cap d'Estat, president de govern, Generalíssim de tots els exèrcits i cap nacional del partit.
• La concepció unitarista i centralista de l'Estat: El franquisme va abolir els estatuts d'autonomia i va fomentar l'espanyolització de la població dels territoris influïts pel nacionalisme.
• La repressió: Hi havia una persecució de tots els simpatitzants amb la causa republicana i va continuar durant tot el franquisme constantment i amb planificació.
• El control dels mitjans de comunicació: censura i amb propaganda franquista.

1.2 Els pilars del règim

Tres grans pilars: l'exèrcit, el partit únic i l'Església Catòlica.

• L'exèrcit: Suport més destacat del règim, una bona part dels ministres i dels governadors civils eren militars de carrera.
• El partit únic: la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS), es va encarregar de proveir el règim de bases ideològiques, els mitjans de comunicació i de subministrar els càrrecs de l'administració. Per a assegurar el control social va constituir 4 organitzacions:
  • Frente de Juventudes, dedicat a la formació i adoctrinament de la joventut.
  • Sección Femenina, formaven a la dona en sentit cristià i nacionalista.
  • Sindicato Español Universitario (SEU), controlar l'opinió política dels universitaris.
  • Central Nacional Sindicalista (CNS), aplegava patrons i treballadors en una mateixa organització.
• L'Església Catòlica: el règim franquista es definia com un Estat confessional catòlic. L'Església va obtenir un finançament públic molt generós, el control del sistema educatiu i el predomini dels valors i de la moral catòlica en el conjunt de la societat espanyola.

1.3 Els suports socials

La dictadura va tenir suport de les elits econòmiques i socials, que van recuperar el poder econòmic, social i polític que havien perdut durant la República. També s'hi van adherir propietaris agrícoles petits i mitjans del nord d'Espanya. Les classes mitjanes i els sectors populars constituïen un sector social políticament desconcertat, però majoritàriament eren passius i apolítics.

1.4 Les “famílies” del règim

Integraven l'anomenat Movimiento Nacional. Els sectors incorporats a la causa franquista durant la guerra, alguns republicans radicals, membres de la CEDA i catalanistes de la Lliga Catalana. L'Església també va crear associacions o grups de pressió d'inspiració catòlica que van tenir influència, com ara l'Opus Dei.

2. Una repressió institucionalitzada

2.1 Els instruments de la repressió

Durant la Guerra Civil, els sublevats volien acabar amb tots els que s'havien oposat a la sublevació militar i els qualificaven d'enemics d'Espanya i van actuar amb una violència indiscriminada contra els republicans. Amb la fi del conflicte hi va haver una institucionalització de la repressió. Amb aquesta finalitat es van elaborar lleis i el poder judicial va caure en els designis del govern, cosa que suposava la desaparició d'un poder judicial independent. La primera llei va ser la Llei de responsabilitat política (1939), amb la qual es pretenia la depuració de les persones que havien col·laborat en la República. L'any 1940, la Llei de repressió del comunisme i de la maçoneria, posava en pràctica expedients als acusats de “defensar idees contràries a la religió, la pàtria i les seves institucions fonamentals”. L'exèrcit va ser el principal executor d'aquesta política fins a l'any 1963. Els primers anys de postguerra, la majoria de les causes van ser jutjades pels tribunals militars en consells de guerra. Les persones executades per raons polítiques van ser unes 150.000. La població empresonada 280.000, cosa que va saturar la capacitat de les presons i van haver d'habitar camps de concentració. Hi havia una elevada mortalitat en les presons. Una part dels condemnats van ser enviats als Batallons de Treballadors. En el 1940, van crear Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors, integrats per reclutes considerats “desafectes” i que al règim li semblava perillós incorporar a l'exèrcit. Es dedicaven a labors com reconstrucció de carreteres, ponts, treballaven en mines, etc. Les mesures repressives adoptades es van caracteritzar per la voluntat d'exemplaritat i de càstig. Es tractava no sols de castigar sinó de difondre terror i fer callar intents de dissidència.

2.2 Confiscació de béns i depuracions

Les mesures repressives contra els vençuts van anar acompanyades de confiscacions i d'espoli del seu patrimoni. El franquisme va excloure del món laboral a republicans, es va dur a terme una depuració generalitzada dels funcionaris i volien que es fes el mateix en el sector privat. L'any 1939 una llei va establir que només es mantindrien els funcionaris adherits al Movimiento Nacional. Les depuracions obligatòries que es van fer en els col·legis professionals, com ara els metges, advocats i periodistes. Els exiliats i processats van ser donats de baixa automàticament.

2.3 La repressió sobre els nacionalismes

Els nacionalistes de Catalunya, el País Basc i Galícia van ser perseguits per la seva defensa d'una inquebrantable unitat d'Espanya. Allà es van prohibir i perseguir totes les manifestacions lingüístiques i culturals. El català, basc i el gallec van ser considerats com a dialectes, inapropiats per a les funcions de la vida pública. Es van publicar normatives que els excloïen de l'ensenyament, de l'administració pública, dels mitjans de comunicació social, del llenguatge comercial i fins i tot dels espectacles públics. Bona part dels intel·lectuals, professors i professionals més compromesos amb el nacionalisme català, basc i gallec van buscar refugi en l'exili.