Fraus científics, I+D a Espanya i ètica científica

Espanya i la inversió en I+D

Pregunta: Espanya inverteix en investigació i desenvolupament un percentatge del PIB la meitat del promig de la Unió Europea i menys d’un terç de Japó i EUA. A més, un percentatge dels fons s’apliquen a la I+D militar i, per altra part, la contribució de les empreses és molt pobra. En quins factors de la nostra societat pot influir tot això?

Resposta: Influeix de manera negativa, ja que quan els joves volen estudiar una carrera però no té sortida, es decideixen per una altra carrera i després hi ha més gent amb la mateixa feina o estudiant una altra carrera que ells no volien. Això provoca que la gent se’n vagi a altres països a estudiar; aquell país tindrà una bona investigació i el nostre país no. També pot afectar l’ocupació qualificada, la competitivitat empresarial i la capacitat d’innovació del país.

Ciència amb consciència i el costat fosc d'Einstein

Pregunta: Quina relació penses que té la proposta “d’una ciència amb consciència de la seva responsabilitat social” amb la reflexió d’Einstein sobre “el costat fosc de la ciència”?

Resposta: Que la ciència és molt perillosa i que cal ser conscient del que es fa. La ciència pot tenir un bon ús, però també pot ser molt dolenta, com per exemple en la fabricació d’armes o bombes. La proposta d’una ciència responsable busca minimitzar aquests riscos i orientar la recerca cap a beneficis socials.

Frau científic i negligència científica

Pregunta: Què és un frau científic? Què és la negligència científica?

Resposta: Un frau científic és quan fan un experiment i surten unes dades o resultats i els modifiquen per obtenir millors resultats o per adaptar-los a una hipòtesi prèvia. Una negligència científica és una actuació descuidada o poc rigorosa; per exemple, quan una persona està malalta i el metge li recepta un medicament no adequat per a aquell pacient degut a falta de comprovacions o errors en el procediment.

Quins poden ser exemples de frau científic?

Resposta: Entre els exemples de frau científic s'inclouen:

• Fabricació de dades.
• No publicar resultats (o publicar-los quan convingui).
• Plagi.
• Falsificació de dades o procediments.
• Publicació fragmentada (salami slicing).

"L'home de Piltdown" com a gran frau científic

Afirmació: “L’home de Piltdown” hi és el major frau científic del segle XX.

Resposta: És conegut per ser un dels més grans fraus de la història de la paleoantropologia. La història d’aquest engany va començar i es va basar en unes ossos suposadament descoberts a Anglaterra l’any 1408 a Pitdown. Aquestes restes varen ser acceptades per la comunitat científica sense grans anàlisis, degut principalment a que eren perfectes i idèntiques a la idea d’aquella època sobre la baula perduda de l’espècimen.

La pseudociència és un frau científic?

Pregunta: Penses que la pseudociència està a considerar frau científic?

Resposta: Científicament no es pot demostrar la pseudociència; sovint es basa en creences o afirmacions no verificables. En molts casos no és un frau amb intencions de frau, sinó més aviat desinformació o desesperació; però hi pot haver situacions en què la pseudociència es fa amb intencions lucratives o enganyoses.

Quins poden ser els motius del frau científic?

Resposta: Entre els motius per cometre un frau científic hi ha la rivalitat (per fer-se famós), la pressió per publicar, incentius econòmics i la voluntat de guanyar més diners. Altres factors inclouen la manca de supervisió, una cultura investigadora poc ètica i la competència extrema entre grups o institucions.