Freud: El Jo, l'Allò i el Superjò en la Personalitat

El jo sempre intenta satisfer les demandes de l’allò, però es troba pressionat per les restriccions que li imposa el superjò. L’allò envia una pulsió cap al jo, però aquesta ha de passar pel filtre del superjò. Si aquest la considera acceptable, la deixarà passar, però si no, actuarà de barrera i no la deixarà passar. Arriba un moment en què el jo es troba tan pressionat, tant per l’allò com pel superjò, que s’ha de defensar d’alguna manera. Això ho fa a través dels anomenats mecanismes de defensa, els quals bloquegen inconscientment aquestes pulsions o les distorsionen per tal que siguin menys amenaçadores. Alguns exemples d’aquests mecanismes de defensa són:

1. Sublimació: Consisteix a canalitzar els desitjos (pulsions fetes conscients) que es consideren inacceptables.
2. Racionalització: Consisteix a intentar trobar una explicació racional i argumentada als nostres desitjos o actes.
3. Negació: Consisteix a negar experiències que són desagradables o massa doloroses per afrontar-les.

El Superjò: Funció, Consciència Moral i Ideal del Jo

El superjò és l'encarregat de reprimir i controlar les pulsions, i podríem dir que és el fruit de la pressió social imposada sobre les persones. Es forma a través de l’educació de la persona, que inclou l’adquisició de models de conducta, costums, control individual, etc. El seu paper fonamental és decidir el que és acceptable del que no ho és per tal que l’individu es pugui adaptar a la societat on viu. El superjò el podríem dividir en dues parts:

1. Consciència moral: Correspondria a la part que internalitza els costums, els càstigs, les restriccions morals, etc.
2. Ideal del jo: Correspondria a un model de persona, és a dir, a la recerca de la perfecció. Quan una persona intenta seguir aquest ideal se sent satisfeta amb si mateixa, però en canvi, si fa alguna cosa incompatible amb ell se sent culpable.

Freud creia que la gent viu en societat perquè els convé, però això provoca que les persones hagin de restringir les seves pulsions, ja que, altrament, la convivència seria impossible.

Un jo saludable proporciona l’habilitat per adaptar-se a la realitat i interactuar amb el món exterior d’una manera que sigui còmoda per a l’Allò i el Superjò.