Freud: El Paral·lelisme entre Individu i Cultura i el Malestar de la Civilització
Crítica a la Cultura: El Paral·lelisme Freudà
Segons Freud, el paral·lelisme que es dóna entre la formació de la personalitat individual i el procés de constitució social és el següent:
Desenvolupament Individual
- Estat inicial: llibertat, imperi del principi de plaer, domini de l'allò.
- Conflicte amb l'autoritat: Complex d'Èdip (odi envers el progenitor del mateix sexe per rivalitat).
- Superació del conflicte: identificació amb el progenitor del mateix sexe, interiorització de normes, aparició del superjò.
- Estat final: individu madur, amb consciència moral, capaç de canalitzar impulsos primaris.
Constitució Social
- Estat inicial: llibertat, imperi del principi de plaer, domini del caos.
- Rebel·lió contra l'autoritat: odi i enveja cap al cap de la tribu (únic que satisfà desitjos) que condueixen al seu assassinat.
- Sentiment de culpabilitat: per la mort del cap; acceptació i respecte per normes i restriccions; aparició de la civilització.
- Estat final: societat segura i pacífica; sacrifici de llibertat per seguretat.
El Malestar de la Cultura Segons Freud
La cultura no ha incrementat el benestar de la humanitat. Ha dotat l’home de molts objectes, però no l’ha fet feliç. En què consisteix i quin és l’origen d’aquest malestar? La societat i la cultura no tenen com a objectiu proporcionar felicitat als seus membres. És inevitable a la cultura substituir el principi de plaer pel principi de realitat. Aquesta substitució genera malestar, ja que es reprimeixen els impulsos més primaris. Si alliberéssim aquestes pulsions es produiria un estat d’inestabilitat insuportable. Per aquest motiu, la societat es veu obligada a reprimir l’agressivitat i a canalitzar les seves pulsions sexuals. Les activitats culturals són formes socialment acceptables de desviar o compensar els impulsos primaris. És doncs, inevitable a la cultura substituir la satisfacció immediata per una satisfacció retardada i encoberta. Ara bé, quan això s’exagera, i una civilització esdevé repressiva en excés i no aporta prou mecanismes substitutoris, entra en crisi. Aleshores, els seus membres no se senten satisfets, es tornen crítics i subversius.
Aprofundint en la Crítica Freudiana: Evolució Paral·lela
Per a Freud, els individus i la societat han evolucionat de manera semblant.
L'Evolució Mental de l'Individu
En néixer, el nadó es veu empès exclusivament pels seus impulsos; no hi ha res que freni o limiti les seves pulsions. Viu lliurat al plaer, sense cap mena de restricció. La necessitat de sobreviure, però, fa aparèixer una instància racionalitzadora que oposa al principi de plaer un principi de realitat, capaç de reprimir les tendències i impulsos que són desagradables i perillosos per a l'autoconservació. A llarg termini, els individus assimilen i interioritzen les normes paternes, de manera que es crea una nova instància repressora, el superjò, destinat a vigilar i controlar el jo.
El Procés de la Societat
La societat passa per un procés semblant. En un començament, els éssers humans viuen en estat de naturalesa, seguint els seus impulsos més primaris. Cap norma o llei no els limita. Ara bé, com que aquests impulsos són idèntics en tothom, es produeix un estat de conflicte incompatible amb la supervivència. L’únic que pot gaudir dels plaers que tots anhelen és el cap de la tribu, que, per a fer-ho, manté esclavitzada la resta.
La força pulsional fa que els homes matin aquest cap poderós. Un cop suprimida l’autoritat, el sentiment de culpabilitat i la consciència fan que s’accepti la creació de normes.
D’aquesta manera neixen la societat i la cultura. És a dir, s’estableix un sistema de convivència reglamentat per normes que limiten la llibertat i que reprimeixen molts impulsos, però que, alhora, aporten seguretat.