La funció de les ciutats i les seves característiques

CIUTAT

A partir de la 1a Rev. Industrial (S.XIX) van començar a créixer les ciutats, sobretot a Amèrica i Europa. A Àsia i Àfrica ha sigut al revés, primer augment de població i després la creació de ciutats, ja que han passat del camp a la ciutat. .

URBANITZACIÓ

Fenomen que consisteix en què les ciutats creixen acceleradament. Una ciutat es considera a partir de 1000 habitants.

FUNCIÓ ADMINISTRATIVA

Una característica de les ciutats és que ofereixen tota mena de serveis: financers, culturals, lúdics, etc. També és a les ciutats on les administracions públiques i les companyies privades solen instal·lar les seves oficines principals. Aquestes activitats solen situar-se a les parts més cèntriques de la ciutat. Aquestes zones administratives i de serveis es coneixen internacionalment amb la denominació de CBD (Central Business District).

FUNCIÓ COMERCIAL

L'activitat comercial és una característica pròpia de les zones urbanes, fins al punt que moltes ciutats actuals tenen el seu origen en antics mercats. A les àrees amb funció comercial es concentra un ventall molt ampli d'activitats de compra i venda de tota mena de productes. Hi destaquen els comerços altament especialitzats i els grans magatzems o hipermercats que proveeixen la població de la regió urbana. Els centres de serveis de les ciutats acostumen a ser poc homogenis i a presentar el que s'anomena especialització interna, per això es situen en barris/centres comercials.

FUNCIÓ RESIDENCIAL

Una de les principals funcions de la ciutat és que la gent hi pugui viure. Aquesta funció es desenvolupa en zones amb característiques molt diverses: grans blocs de pisos, barris amb cases adossades, barris antics, etc. Durant les darreres dècades, els barris antics han estat residits per persones amb rendes baixes. Aquesta tendència es podria canviar si les autoritats prenen mesures per rehabilitar els barris més vells.

FUNCIÓ INDUSTRIAL

Les activitats industrials tendeixen a situar-se a les ciutats o a prop d'aquestes, aprofitant així la proximitat als centres de consum, la concentració de sistemes de transport i l'abundància de mà d'obra. El pas del temps ha deixat antiquades àrees industrials urbanes que eren capdavanteres. Igual que en el cas dels nuclis històrics, moltes d'aquestes zones s'han degradat força i ha calgut rehabilitar-les i canviar-ne els usos.

SEGREGACIÓ ESPACIAL

Està determinada pel nivell econòmic de les persones, ja que les característiques pròpies d'un barri fan que els preus dels habitatges siguin més alts o més baixos, i la gent va a viure a llocs on els preus es corresponen amb el seu nivell de renda.

XARXES URBANES

Les ciutats es relacionen entre si formant xarxes urbanes. Aquestes xarxes estan formades pel sol, el transport públic...

REGIÓ URBANA

Territori format per ciutats, pobles que es caracteritzen per l'especialització dels nuclis que la formen (ús residencial, comercial...) i perquè els nuclis depenen dels altres.

1. Els tres tipus de regió urbana: l'àrea metropolitana, la conurbació i la megalòpolis.

• Una àrea metropolitana és el conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l'envolten. Aquest conjunt és un sistema ben integrat, amb la intensitat de fluxos entre el nucli central i els nuclis que graviten al voltant com a tret principal. La causa fonamental del desenvolupament de les àrees metropolitanes són les millores tecnològiques. Una de les principals característiques és que el nucli central tendeix a especialitzar-se en activitats del sector terciari, mentre que els nuclis que els envolten es centren en instal·lacions industrials, etc...
• Conurbació: és un tipus de regió urbana on no hi ha un nucli clarament predominant, sinó diversos nuclis d'importància igual o similar. Una conurbació presenta una estructura polinuclear, caracteritzada per l'abundància de les activitats secundàries i terciàries, i per un gran intercanvi de fluxos entre les ciutats que en formen part.
• Megalòpolis: és una gran regió urbana amb un seguit de conurbacions i àrees metropolitanes, que se succeeixen al llarg de centenars de quilòmetres i on viuen més de 20 milions de persones. Té múltiples nuclis centrals, de diversa importància, on es desenvolupen complexes xarxes d'activitats econòmiques, les quals generen enormes intercanvis de fluxos.
• SUBURBIALS I SUBURBANES A PERIFÈRIA.