Funcions de l'Hisenda Pública segons Musgrave

Branca Assignativa

El mercat, en el seu funcionament, no sempre produeix resultats eficients que maximitzin el benefici social. De vegades hi ha béns socials que no poden ser proveïts pel mercat per les seves característiques intrínseques, o bé són proveïts d'una manera ineficient, per excés o per defecte. La llista de defectes i limitacions del mercat (fallades de mercat) és llarga i inclou casos com:

• Béns públics
• Efectes externs (externalitats)
• Monopolis naturals

Aquesta branca pretén solucionar els problemes d'eficiència en l'assignació de recursos que genera el mercat.

Branca Distributiva

El mercat pot determinar, en el seu joc d'intercanvis, una distribució de la renda i de la riquesa que no és la desitjada per la societat. Aquesta branca tracta d'alterar aquest estat de la distribució i portar-lo cap a una situació més preferida per la societat. Es poden fer servir diverses actuacions, i especialment el finançament públic serà una eina molt important, a través del joc d'impostos i de transferències per alterar la distribució de la renda que determina el mercat en el seu lliure funcionament. També la provisió pública, per posar a disposició dels ciutadans serveis considerats bàsics sense el pagament d'un preu, és una actuació que es farà servir per a l'objectiu distributiu.

Branca Estabilitzadora

L'economia de mercat té cicles que generen desviacions a l'alça o a la baixa de la senda de creixement. Aquestes desviacions generen tensions inflacionistes o bé atur i estancament de l'economia. La inflació genera guanys i pèrdues arbitràries per als ciutadans, i l'atur i l'estancament tenen greus costos socials. El sector públic tracta en aquesta branca d'aplicar una política anticíclica a fi que les desviacions de la senda de creixement siguin tan petites com sigui possible, mantenint baixa la inflació i la taxa d'atur, o que aquestes situacions durin el menor temps possible.

Branca del Creixement

Aquí l'Estat tracta d'alterar la mateixa senda de creixement. El mercat pot estar equilibrat, però l'economia pot créixer a un ritme inferior al desitjat. El sector públic tracta d'alterar la senda de creixement a través de les actuacions conegudes per afavorir un creixement més ràpid. Aquesta branca és especialment important en països en vies de desenvolupament.

És clar que només un sector públic amb un pressupost que tingui un pes gran en el conjunt de l'economia pot tenir una branca estabilitzadora factible. Aquí es pot actuar a través d'actuacions com el finançament públic, utilitzant els impostos i les transferències per animar o refredar l'economia. Però també la branca de la producció enfocada a sectors clau pot ser important en aquest objectiu. Igualment, les normes de regulació de mercats, com ara el laboral, poden contribuir-hi.