Galego: Lingua, Literatura Medieval i Gramàtica Essencial

Lingua i literatura galega: resum de contingut

Unitat 1: Lingua i vocabulari

El fonema, el monema (lexema o morfema), la paraula, l'oració i l'enunciat són unitats de l'anàlisi lingüística.

El galego és una llengua romànica perquè deriva del llatí.

Tipus de paraules segons l'origen

• Paraules patrimonials: han sofert tots els canvis possibles (pèrdua de la l i la n intervocàliques, lunam; sonorització de les consonants sordes, amicum; pl- > ch-, pluvia; ct > it, noctem; conservació de la f- inicial, facere).
• Cultismes: han sofert pocs canvis i s'assemblen bastant a les paraules del llatí.
• Semicultismes: han quedat a mig camí i no han sofert totes les evolucions, perquè van incorporar-se tard.

Elements d'influència externa

• Substrat: llengües prerromanes (preceltes i celta).
• Superestrat: llengües dels pobles posteriors a l'Imperi romà (germànic i àrab).

Després d'aquestes influències va sorgir el galego-portuguès.

Unitat 2: Literatura popular

Característiques de la lírica popular: transmissió oral, caràcter anònim, variabilitat i expressió senzilla.

Gèneres

• El conte: història inventada narrada amb la finalitat d'entretenir.
• La llegenda.

La literatura popular en vers inclou les endevinalles, els refranys, els trabalenguas i les cançons.

Unitat 3: La narració

Elements de la narració: acció (tema, argument i trama), espai, temps i narrador:

• Narrador en primera persona: protagonista o testimoni.
• Narrador en tercera persona: omniscient, que ho sap tot de manera objectiva.

L'accent diacrític es col·loca a les vocals obertes i als monosíl·labs tònics.

Formació de paraules

Paraules = lexema + morfema. Els morfemes flexius indiquen gènere (-o/-a) i nombre (-s). Els morfemes derivatius són prefixos o sufixos.

• Sufixos alteratius: diminutius, augmentatius i despectius.
• Sufixos derivatius: col·lectius, locatius, temporals, caracteritzadors, d'acció, abstractes i gentilicis.

Tipus de paraules: simples, derivades (lexema + morfema derivatiu), compostes i parasintètiques (dos lexemes + morfemes derivatius).

En les famílies lèxiques regulars el lexema es manté invariable; en les irregulars, el lexema varia.

Unitat 4: Literatura galego-portuguesa medieval

Poesia lírica

Es divideix en lírica profana (cantigues) i lírica religiosa. També hi ha prosa (traduccions al galego).

Els tres grans cancioners són el Cancioneiro da Ajuda, el Cancioneiro Colocci-Brancuti i el Cancioneiro da Vaticana.

Figures: trobador, joglar, segrel, menestrals i soldadeiras.

Cantigues d'amic

Veu femenina: la dama comunica els seus sentiments amorosos. Subgèneres: marinyeres, de romiatge, balades i albades.

Recursos: paral·lelisme, leixa-pren (repeteix els segons versos com a primers) i refrany (estribillo).

Unitat 5: El substantiu i les llengües

El substantiu funciona sintàcticament com a nucli d'un sintagma o frase nominal.

• Llengües oficials: representen legalment el seu estat.
• Llengües majoritàries: utilitzades per molts parlants.
• Llengües minoritàries: parlades per pocs.
• Llengües hegemòniques: tenen gran prestigi social.
• Llengües minoritzades: estan en situació d'inferioritat dins d'una comunitat i normalment no són oficials (el galego sí que ho és).

Unitat 6: El diàleg

Estil directe o indirecte (normalment explicat en tercera persona).

Característiques lingüístiques

• Abundància de pronoms.
• Oracions curtes i onomatopeies.
• Recursos per cridar l'atenció.
• Interrogacions i interjeccions.

Marques ortogràfiques

Dos punts, cometes, ratlla i signes d'admiració i interrogació.

Unitat 7: Adjectius i determinants

Adjectius qualificatius (explicatius o especificatius) i determinatius (que presenten el substantiu).

Des del punt de vista sintàctic, l'adjectiu qualificatiu funciona com a nucli d'una frase nominal (la neu blanca), i el determinatiu com a determinant d'un nucli substantiu.

Gènere i augmentatius/despectius

• Masculí (-ón) → femení (-ona o -ona, augmentatius).
• Masculí (-án) → femení (-á o -ana, despectius).

Unitat 8: Bilingüisme i normalització lingüística

El bilingüisme individual és la capacitat de comunicar-se en dues llengües. El bilingüisme col·lectiu es produeix quan conviuen dues llengües en igualtat.

La diglòssia es produeix quan aquestes llengües no estan en situació d'igualtat i pot generar conflicte lingüístic.

La normalització lingüística busca convertir una llengua en un vehicle normal de comunicació; per tenir èxit cal actuar en el reconeixement social i oficial.

Unitat 9: Cantigues d'escarni

Deriven dels sirventes provençals, que denunciaven aspectes socials amb caràcter satíric.

Segons els tractats de poètica es diferenciaven:

• Cantigues d'escarni: contenen una sàtira encoberta i indirecta.
• Cantigues de maldir: sàtira directa i evident, llenguatge clar.

Classificació temàtica

Sàtira política, social, de costums, literària, sexual o moral.

Característiques

Poden ser de maestria o de refrany, i poden tenir doble sentit. Destaquen per la ironia i un llenguatge ric.

Gèneres menors

• El plany (elegies): lament.
• Les tenzons: composició dialogada basada en la discussió.
• Les pastorel·les: relaten el trobament d'un cavaller amb una pastora i presenten el tòpic del locus amoenus.