Gènere autobiogràfic: definició, característiques i formes

Gènere autobiogràfic: definició i característiques

El gènere autobiogràfic

La novel·la autobiogràfica és una forma de discurs literari on el narrador relata fets seleccionats de la seva vida, sent ell el protagonista. Es produeix una identificació entre el narrador i el personatge. En l'autobiografia fictícia hem de distingir entre l'autor, l'escriptor real de l'obra, i el narrador, qui relata els fets que ell mateix ha protagonitzat.

En aquest tipus de gènere s'utilitza una narració retrospectiva escrita en primera persona que s'integra en dos plans narratius: el passat i el present. Es reforça la versemblança ja que s'exposen uns fets que el narrador ha viscut. D'altra banda, el punt de vista és únic en tot el relat (punt de vista intern, protagonista). També el narrador sempre es dirigeix a algú, un interlocutor com 'tu' o 'vostè', que pot ser un tercer personatge o bé el lector. Aquest fet fa que s'involucri el lector directament. Per acabar, la autobiografia sempre és una narració oberta que facilita les continuacions; també pretén oferir una perspectiva determinada sobre un temps històric o grup social, sempre porta implícita una idea d'exemplaritat i té un especial interès en experiències personals insòlites o extraordinàries.

Formes del gènere autobiogràfic

Aquest gènere el podem trobar en diferents formes com el diari, les memòries, les confessions i l'autobiografia.

• Diari: és un relat dels fets més importants d'una vida, seguint una seqüència temporal dels dies. És un document íntim que no està destinat a la publicació ja que s'hi confessen els sentiments de l'autor. S'utilitza un llenguatge col·loquial i frases curtes, en què abunden impressions personals i dades concises. Hi ha dos subgèneres:
  • Diari íntim: s'hi descobreix la personalitat de l'autor i el caràcter.
  • Diari de viatge: descriu paisatges i ciutats.
• Memòries: són relats escrits dels fets més importants de la vida d'un personatge públic o d'una etapa històrica de la qual l'autor ha estat protagonista. Segueixen un ordre cronològic.
• Confessions: en què l'autor fa públics els motius íntims de la seva evolució intel·lectual i moral.
• Autobiografia: és la narració de la pròpia vida on coincideixen l'autor i el narrador. No segueix l'estricta seqüència temporal del diari ni està escrita amb el propòsit únic de la publicació. Per acabar, els fets pertanyen a la vida íntima del protagonista, a diferència de les memòries.

En resum, la narrativa autobiogràfica engloba una gamma de formes que comparteixen l'interès per la subjectivitat, la memòria i la reconstrucció del jo, i ofereixen diverses vies per explorar la relació entre l'autor, el narrador i el lector.