Geodinàmica Terrestre: Relleu, Litosfera i Plaques Tectòniques

Geologia6,2 KB

El Relleu de l'Escorça Continental

El relleu de l'escorça continental es divideix en dues grans zones:

  • Zones Continentals Emergides

    • Orògens o Serralades

      Són cadenes de muntanyes formades per processos tectònics.

    • Cratons i Escuts

      Són zones planes i estables, formades per roques antigues. Les zones més antigues i estables s'anomenen escuts.

  • Zones Continentals Submergides o Marges Continentals

    • Marges Continentals Passius o Estables

      Caracteritzats per una baixa activitat tectònica.

    • Marges Continentals Actius

      Presenten una gran activitat volcànica i sísmica, associada a límits de plaques.

La Litosfera Terrestre

La litosfera és la capa més externa de la Terra, fonamental per entendre la dinàmica terrestre.

  • Definició i Característiques

    Està formada per l'escorça i part del mantell superior. Presenta un comportament rígid i elàstic.

  • Tipus de Litosfera

    • Litosfera continental: Amb un gruix que varia de 100 a 300 km.
    • Litosfera oceànica: Amb gruixos més reduïts, de 70 a 100 km.
  • Fragmentació en Plaques Litosfèriques

    La litosfera està fragmentada en diverses plaques litosfèriques que es mouen constantment.

Les Plaques Litosfèriques i els seus Límits

Les plaques litosfèriques són grans fragments de la litosfera que interactuen entre si, definint els límits de plaques.

  • Tipus de Plaques Litosfèriques

    Poden ser:

    • Oceàniques
    • Continentals
    • Mixtes (ambdós tipus d'escorça)
  • Moviments de les Plaques

    Les plaques es mouen les unes respecte de les altres. Aquests moviments poden ser de:

    • Separació (Límits Divergents)

      També conegudes com a vores constructives, on es crea nova escorça.

    • Aproximació (Límits Convergents)

      També conegudes com a vores destructives, on una placa subdueix sota una altra o col·lideixen.

    • Desplaçament Lateral (Límits Transformants)

      Es produeix un lliscament lateral entre plaques al llarg d'una falla transformant.

  • Tipus de Límits Convergents

    • Límits Convergents de Subducció

      Es produeix quan una placa s'introdueix sota una altra.

      • Xoc d'una Placa de Litosfera Oceànica amb una de Litosfera Continental

        La placa oceànica, més densa, subdueix sota la continental.

      • Xoc d'una Placa de Litosfera Oceànica amb una altra de Litosfera Oceànica

        Una de les plaques oceàniques subdueix sota l'altra, formant arcs d'illes volcàniques.

    • Límits Convergents d'Obducció o Col·lisió

      Es produeix quan dues plaques continentals xoquen.

      • Xoc entre Dues Plaques Continentals

        Provoca una elevació i engrossiment significatiu de l'escorça per l'apilament de materials, formant grans serralades (com l'Himàlaia) i un prisma d'acreció.

Tomografia Sísmica i Estructura Interna

La tomografia sísmica és una tècnica que permet estudiar l'interior terrestre a partir de la variació lateral de la velocitat de les ones sísmiques.

  • Variacions de Velocitat a la Capa D''

    A la capa D'' (situada a la base del mantell), s'observen variacions significatives:

    • Zones d'alta velocitat (fredes): Corresponen a zones de subducció, on el material fred descendeix.
    • Zones de baixa velocitat (calentes): Corresponen a zones més calentes, sovint associades a punts calents.
  • Relació amb Zones Tèrmiques i Plomalls

    La capa D'' és considerada una font de plomalls tèrmics, columnes de material calent que ascendeixen des del mantell profund.

La Terra com a Màquina Tèrmica

La Terra funciona com una "màquina tèrmica" impulsada pel transport de calor generada per les diferències de temperatura internes.

  • Fonts de Calor Terrestre

    La font de calor més gran es troba al nucli terrestre, principalment deguda a les restes de la calor primigènia de la formació del planeta i la desintegració d'elements radioactius.

  • Mecanismes de Transferència de Calor

    La calor es transfereix a través de diferents mecanismes:

    • Conducció

      Transferència de calor sense moviment de matèria. Depèn de la conductivitat tèrmica de la substància.

    • Convecció

      Transferència de calor amb moviment de matèria. El moviment és ocasionat pels canvis de densitat de la substància dins d'un camp gravitatori.

    • Radiació

      Transferència de calor per mitjà d'ones electromagnètiques. No precisa matèria per a la seva propagació.

    El transport de calor es produeix a tot el mantell, principalment per convecció.

Dinàmica de les Plaques Oceàniques Actives

Les plaques litosfèriques oceàniques actives tenen un paper crucial en la dinàmica terrestre.

  • Subducció i Densificació

    Aquestes plaques subdueixen fins a la capa D'', experimentant una densificació progressiva dels materials a mesura que s'enfonsen.

  • Descens per Gravetat

    El seu descens és impulsat per la gravetat, degut a les diferències d'altura entre les dorsals oceàniques (zones d'elevació) i les zones de subducció (zones de depressió).

  • Formació de Plomalls Tèrmics

    Les restes de les plaques subduïdes poden contribuir a la formació de plomalls tèrmics, que ascendeixen des del mantell profund.

Descarregar

PDF Word HTML