Geografia de Catalunya: Relleu, Costes i Formacions Geològiques

La Depressió Central Catalana

Per l'origen i per la formació es tracta de la part oriental de la depressió de l'Ebre. Aquesta extensa depressió que s'estén entre els Pirineus i les serralades de la costa va ser ocupada pel mar i va emergir lentament.

Així que el mar es va tancar, al llac interior s'hi formaren els dipòsits de sal gemma i de sals potàssiques (materials explotats a Cardona, Súria, Balsareny i Sallent), dipòsits calcaris i guixos.

Les Costes Catalanes

La falla que voreja la costa obliga a replanar primer el fons del mar: això explica que la plana sigui estreta i que els rius formin petits deltes: el de la Tordera fa 8 km², el del Besòs fa 16 km² i el del Llobregat 90 km². Únicament l'Ebre forma un gran delta, que, amb una extensió de 30 km², avança 25 km mar endins.

A la plana litoral la població és elevada, perquè la terra és rica, el clima és suau, s'hi fan moltes activitats econòmiques i hi ha bones comunicacions marítimes, terrestres i aèries, una situació ideal per atreure-hi el turisme.

A les planes de la costa hi han crescut moltes ciutats, entre les quals destaquen, pel volum de població, Barcelona, Tarragona, Mataró, Badalona i Vilanova i la Geltrú.

Glossari de Formacions Geològiques

• Estrats: Masses de sediments en forma de capa de gruix variable que constitueixen els terrenys sedimentaris.
• Sòcols: Relleus de plana o d'altiplà formats durant l'era Primària o Paleozoic. Són els més antics de la Península i estan formats per roques molt rígides que, quan hi ha moviments interns de la Terra, no es pleguen sinó que es fracturen en blocs.
• Orogènesi: Moviments de l'escorça terrestre que donen lloc a la formació de sistemes muntanyosos.
• Unitats morfoestructurals: Disposició i forma que adopten els relleus com a resultat de la seva formació geològica.
• Peneplà: Superfície amb pendent molt suau i amb valls de fons molt ample per les quals les aigües dels rius circulen tranquil·lament.
• Cinglera: Tall profund, gairebé vertical, que un riu pot arribar a formar al terreny.
• Foia: Terreny pla i extens, omplert d'al·luvions i envoltat de formacions muntanyoses.
• Badland: Terreny sedimentari sense coberta vegetal i molt aixaragallat.
• Relleu tabular: Tipus de relleu de superfície aplanada i vores costerudes.
• Mall: Roca alta i escarpada.
• Mola: Turó escarpat al capdamunt i amb cim pla.
• Taula: Terreny elevat i pla, de gran extensió, envoltat de valls i barrancs.
• Rasa: Superfície plana limitada per penya-segats marins esglaonats.
• Albufera: Llac salat separat del mar per un cordó litoral, que pot tenir contacte temporal o permanent amb el mar.
• Tómbol: Barra formada per sorra que uneix illots rocallosos amb el litoral.
• Estalactita: Tipus de formació de les cavitats, que penja del sostre o de la paret d'una cova calcària.
• Estalagmita: Tipus de formació de les cavitats, que es forma al terra d'una cova calcària.
• Con volcànic: Elevació en forma de con i oberta al cim. És l'estructura elemental d'un volcà.
• Erms: Superfícies estructurals tabulars, planes, elevades, seques i fredes, només aptes per a la pastura.
• Ria: Entrant marítim sinuós i ramificat de parets inclinades.